ricard99 |
poemes |
dijous, 28 de febrer de 2008 | 10:25h
Ricard Mirabete (Terrassa, 2003)
PENJOLL D'AVELLANES
Segura, altiva, de promeses amb gràcia, camina sola. La nit la brunyeix de sucre i l'amaga de l'enyor. Jo no he seduït mai ningú però ella m'ha somrigut. Estava a les acaballes, extasiada de finals. Tenia els farcells a punt: amb un penjoll d'avellanes un collar de nit furtiva.
és literatura, de vegades em crec que no he seduït mai ningú, d'altres crec que sí... va com va. Gràcies per la lectura que en fas. Quan veus passar una noia pel carreri no saps on va, ni qui és... un es planteja aquestes coses. A reveure!
... de nit furtiva. Bellíssima metàfora i punyent. Això que no has seduït mai ningú , me pareix que no ho puc creure.
és literatura, de vegades em crec que no he seduït mai ningú, d'altres crec que sí... va com va. Gràcies per la lectura que en fas. Quan veus passar una noia pel carreri no saps on va, ni qui és... un es planteja aquestes coses. A reveure!