Daniel Clowes
La Cúpula
Món Fantasmal (Ghost World) veu per fi la llum en la nostra llengua en una clara evidència del èxit com a clàssic. Poc sospitava La Cúpula el que tenia entre mans quan el va editar per primer cop (o potser sí). El cas és que després de múltiples reimpressions i diverses reedicions, aquest títol es manté viu amb la força del referent pel còmic adult que sempre ha estat. Personalment he de dir que va ser una de les obres que més em van marcat com a afeccionat al còmic, doncs va ser la confirmació que el còmic anomenat independent havia vingut per quedar-se. Curiosament, sempre que torne a llegir-la (i ho fet diverses vegades en castellà, anglès i ara en català) m'ocorre el mateix. Al principi pense que no hi ha per tant però, la bola de neu es va fent grossa amb el pas del episodis i quan esclata em deixa convençut que sí, hi havia per tant i més.
El subtil domini de la tensió narrativa que té l'autor em sembla espectacular. Tant, que fins i tot al seu moment es va arribar a dir que era fred. Potser perquè no es va saber valorar com defugia el barroquisme i era capaç d'incloure situacions estranyes dins una quotidianitat que funciona com a espill de tragèdies íntimes. En aquest cas, per contar el pas de l'adolescència a l'edat adulta , un tema tan vell com el món. I si fem cas d'aquesta obra, Daniel Clowes té un gran coneixement de l'ànima humana, i tendresa suficient per explicar-ho. Res a veure amb els abundants imitadors amb posat indie i fingiment de profunditat. Aquí hi ha fons per llegir i rellegir, i tot està tan ben explicat com pot fer-se per mitjà de l'evocació.
Val a dir, d'altra banda, que tècnicament no es tracta d'una obra de maduresa de l'autor sinó més bé del primer gran pas. Hi ha limitacions, no pel que fa a la narració gràfica però, per exemple sí quant al dibuix. Però, les pretensions estan tan ben ajustades al resultat que probablement siga, això sí, l'obra més rodona de Daniel Clowes. Tan sols repasseu les dues últimes pàgines i digueu-me amb el cor a la mà si això no és un clàssic. És clar, també col·laboren en la seva fama el component generacional i el fet d'una adaptació cinematogràfica correcta però, que definitivament no va fer justícia al còmic. I això a despit d'un repartiment de luxe amb Thora Birch i Scarlet Johansson.
Quant a l'edició present, he de dir que em sembla consistent i amb una boníssima relació qualitat preu, tot i que una última repassada a la traducció no hagués anat malament (res greu però, sóc així de primmirat). En tot cas, és una novel·la gràfica de lectura inexcusable. I de fet, és probablement una de les més llegides pels lectors no habituals de còmic. Per alguna cosa serà.
una forta abraçada i enhorabona pel blog, encara quie no sóc un gran aficionat al còmic, m'agrada fullejar-ne de quan en quan algun
Mira et deixe l'enllaç d'imdb: http://imdb.com/title/tt0162346/
Ei, i gràcies pels comentaris sobre el bloc!
Salut!