jaumeciurana |
divendres, 7 de març de 2008 | 09:51h
El concepte de societat distinta aplicat a Catalunya explica el conjunt de caracteristíques de la societat catalana que la fan diferent de les societats que l'envolten, principalment l'espanyola. Un dels elements que la conformen, entre molts d'altres, és que Catalunya té un sistema de partits propi.
És evident, que en aquestes eleccions, la pressió bipartidista vol carregar-se aquest sistema de partits. L'altre dia, Carme Chacón, crec que era en un míting a Reus, deia " Que CIU, ERC o IC tinguin un diputat més no té cap mena d'importància, el que és important és saber quants dipiutats tindrà Rajoy i quants Zapatero". Però el que Carme Chacón venia a dir és: Posem Catalunya al servei de les ideologies i no les ideologies al servei de Catalunya. Catalunya al servei d'Espanya.
Això de "la niña de Rajoy" i ara l'altra amb " yo soy la niña de Felipe" explica fins a quin punt el llenguatge polític ha caigut en una simplificació conceptual. No poso en dubte que en segons quines franges d'electorat aquest tipus d'imatges poden resultar efectives, però, francament, ho trobo decebedor. Ara bé, el que per a mi resulta més preocupant de tot això, és que Catalunya assumeix, gairebé sense matisos, l'imaginari i les referències espanyoles. El catalanisme - i ho sento pels entusiastes de les decisions estratègiques d'ERC que sé que això no els agradarà - s'ha quedat sense instruments - públics o privats - de creació d'un marc de referència propi. I en una societat democràtica, qui guanya les batalles no són els exèrcits sinó els mitjans de comunicació i l'univers que ells ajuden a construir.
I l'univers i l'imaginari que els PSC i els seus instruments mediàtics han construït és l'espanyol. Ens hi resignarem ?
Dius: " bé, el que per a mi resulta més preocupant de tot això, és que Catalunya assumeix, gairebé sense matisos, l'imaginari i les referències espanyoles. "
Pujol no va ser el responsable d'això? No hi té cap responsabilitat CiU en això? Amb la política del peix al cove, vau demostrar a la joventut que Catalunya és mercadejable, que la política és un mercadeig. Que no hi ha principis ni valors, que tot pot ser moneda de canvi. Aquí en teniu el resultat.
El resultat és que el nacionalisme s'ha desmoralitzat. Si no hi ha voluntat de lluita (a fons, sense embuts) i objectius clars (sobirania), la política per als catalans és una comèdia, de mal gust. Cornuts i pagar el beure.
Si el conflicte català estigués prou enverinat, no tindria collons la Chacón de sortir a cridar "soy la niña de Felipe". Des de CiU heu alentat la moderació i la govenabilitat d'Espanya, i al final teniu Espanya als morros.
No us queixeu, que la culpa no és de l'enemic (l'enemic fa el que ha de fer...), que la culpa és vostra.
Pujol no va ser el responsable d'això? No hi té cap responsabilitat CiU en això?
Amb la política del peix al cove, vau demostrar a la joventut que Catalunya és mercadejable, que la política és un mercadeig. Que no hi ha principis ni valors, que tot pot ser moneda de canvi. Aquí en teniu el resultat.
El resultat és que el nacionalisme s'ha desmoralitzat. Si no hi ha voluntat de lluita (a fons, sense embuts) i objectius clars (sobirania), la política per als catalans és una comèdia, de mal gust. Cornuts i pagar el beure.
Si el conflicte català estigués prou enverinat, no tindria collons la Chacón de sortir a cridar "soy la niña de Felipe". Des de CiU heu alentat la moderació i la govenabilitat d'Espanya, i al final teniu Espanya als morros.
No us queixeu, que la culpa no és de l'enemic (l'enemic fa el que ha de fer...), que la culpa és vostra.