croatcatala |
diumenge, 9 de març de 2008 | 11:08h
Us agraeixo els vostres comentaris, que en alguns casos m'han donat informació que desconeixia.
El meu article no entra a valorar solucions a la reforma de la Llei Electoral; critica l'oportunisme dels partits grans (PSOE i PP) utilitzant les reivindicacions d'IU-ICV quan els convé. I el silenci (lògic) d'aquesta formació, a qui no li sap greu sentir-se utilitzada si és en benefici propi.
Per què fer bandera d'aquesta necessitat només quan aquest partit està a les portes de perdre el seu grup parlamentari. Per què no abans? Em refereixo a PSOE i PP, no a IU-ICV que sempre ho ha defensat.
I d'altra banda, critico la reclamació (legítima) d'IU-ICV. Si veuen perillar el seu futur, que reciclin el seu missatge, ja no els vindrà d'una vegada. O que s'integrin definitivament al PSOE. No s'hi val donar la culpa de tot al sistema electoral, quan és evident la davallada imparable dels seus resultats electorals. Com pot ser que no treguin ni un sol diputat en cap circumscripció que no sigui Barcelona, Madrid o València (i pels pèls)? Què s'ha fet de feus com Astúries o Còrdova?
Una reforma electoral els donaria oxígen per a un parell d'eleccions, i després tornarien a les envistes de la desaparició; però la Llei ja hauria estat reformada en benefici dels que propugnen aquest canvi: PSOE i PP.
Un comentari, per cert: el sistema actual no perjudica significativament els partits catalans. Mireu el percentatge de vot absolut en les darreres eleccions espanyoles de CiU i ERC, i mireu quin percentatge de diputats tenen sobre els 350 totals. Són xifres bastant similars, amb diferències entre una i l'altra de 0,37 punts com a màxim:
Darrera els presents comentaris, hi ha un poti-poti d'idees contradictòries. D'una banda, sembla que optis pel sistema majoritari; per l'altra, per la proporcionalitat absoluta. Tanmateix, aquestes dues opcions no solament són incompatibles, sinó que són antagòniques. Voldria doncs comentar algunes de les coses que dius i afegir-n'hi d'altres que no dius però que floten en l'ambient. 1) IU té tota la raó del món de queixar-se, ja que té una proporció de diputats molt inferior a la proporció de vots. En conseqüència reclama un sistema més proporcional. 2) Amb el sistema diametralment oposat - el majoritari -, ni que fos a dues voltes, IU probablement seria extraparlamentari (No conec prou bé el repartment de vots a Madrid per assegurar-ho contundentment). Però certament ICV quedaria fora del Parlament de Catalunya. Avui és impossible dibuixar sobre el mapa una circunscripció electoral que abasti 1/135 de la població catalana i on ICV sigui majoritàri en relació al PSOE. En segona volta, doncs, el candidat d'ICV hauria de cedir pas al del PSOE. 4) Amb un sistema electoral majoritari a dues voltes avui el president de la Generalitat seria doncs en Montilla, i a més amb majoria absoluta, ja que gairebé cap escó hauria anat a parar en segona volta ni al PP, ni a ERC ni a ICV. Vegeu l'experiència de François Bayrou a França. 5) Més greu encara és el sistema uninominal a una sola volta. Si Ralph Nader acaba presentant la seva candidatura, el proper president d'Estats Units es dirà McCain, perquè Nader gairebé només esgarrapa vots demòcrates. 6) La prima als territoris menys poblats - Picamoixons, que dius tu, en l'àmbit català, o Sòria o Teruel en l'àmbit espanyol - no deixa de ser una excusa de mal pagador, originada en els moments de la Transició per a evitar el predomini de les esquerres, que se suposaven concentrades a les garns urbs. 7) Aquesta prima als territoris poc poblats, a nivell estatal, perjudica Catalunya. Catalunya té molts menys diputats - del partit que sigui, ara no ve al cas - que els que li correspondrien proporcionalment a la població. Ara: si som tan rucs de dir que ja ens està bé que ERC i CiU quedin disminuïts ja que també el PP i el PSOE a Catalunya hi estan, no dic res més. L'argument cau sol. 8) Mentre duri l'espectacle obscè dels caps de files aixecant un, dos o tres dits per dir als diputats què han de votar, tant és que el diputat sigui de Picamoixons, de Falset, de Puigcerdà o de Can Fanga. El resultat és el mateix. 9) La cantarella de la llista més votada - que sol anar annexa a raonaments com els que acabo de comentar - no s'aguanta per enlloc, i és incompatible amb un sistema parlamentari. Una altra cosa són els sistemes presidencials - Estats Units - o semipresidencials - França. Si sempre ha de governar la llista més votada, de què servirien, per exemple, les mocions de censura? 10) Un model a seguir és el sistema alemany, en que una bona part dels diputats és elegida nominalment en circumscripcions electorals, i la resta s'adjudica a llistes de partits d'acord amb els vots totals de cada un menys els obtinguts pel primer grup de diputats. El resultat és perfectament proporcional.
La proporcionalitat no entra en contradicció amb el respecte a les nacionalitats i és pot aconseguir alhora i si és vòl un sistema més adient que l'actual al respecte.
Anònim |
diumenge, 9 de març de 2008 | 10:36h
La proporcionalitat no entra en contradicció amb el respecte a les nacionalitats i és pot aconseguir alhora un sistema més adient que l'actual i amb més respecte.
I tanmateix el respecte a la proporcionalitat i les nacionalitats és pot aconseguir alhora creant circumscripcions comarcals tot està en un bon disseny electoral i no bipartidista o contra les altres nacionalitats de l'Estat.
Primer caldria llevar qualsevol barrera miníma electoral, per aplicar el Métode Sainte Lagüe cent per cent proporcional i no com la Llei d'Hont que tot i ser proporcional afavoreix el partit més votat.
Com fer que un escó siga més proporcional al nombre d'electors de qualsevol circumscripció de l'Estat, és a dir, a Soria, Navarra o Guipuscoa amb prop de 30.000 vots pots tindre un escó i al País Valencià amb més de 100.000 vots pots restar fora del Parlament?.
En primer lloc creant tants subgrups de circumcripcions com nacionalitats reconeix la Constitució Espanyola.
En segon creant un minim comú denominador per nacionalitat, per eixemple 30.000 vots per escó virtual i tanmateix per que la circumscripció més petita de cada nacionalitat tinga un nombre par d'escons i això donaria un nombre d'escons virtuals superiors a la part proporcional dels 350, que després cada partit reconvertiria en escons proporcionals als 350 reals en la circumscripció amb més percentatge de vots.
I així no n'hi hauria cap desproporció important respecte als percentatges obtinguts per cada partit, alhora que totes les nacionalitats que reconeix la Constitució espanyola estarien ben representades.
Albert i fals |
dissabte, 8 de març de 2008 | 19:21h
El mètode que dius i el de D'Hondt són pràcticament equivalents. El que és rellevant és l'àmbit al qual s'apliquen. A les eleccions europees de l'estat espanyol el mètode de D'Hondt dóna resultats perfectament proporcionals. Fals que el mètode de D'Hondt afavoreixi la llista més votada. L'exemple més clar és el famós escó que balla a Girona, que se'l disputen el tercer i el quart, no pas el primer ni el segon. El més afavorit és el que col·loca el darrer diputat (la vegada anterior, ERC, el tercer).
És més senzill alhora de fer justicia en el percentatge i les nacionalitat reconegudes a l'Estat per la Constitució espanyola.
Anònim |
dissabte, 8 de març de 2008 | 16:23h
Una vegada creat els subgrups classificats en les respectives nacionalitats reconegudes per la Constitució Espanyola amb les seves respectives circumscripcions electorals actuals.
El que n'hi ha que fer és repartir els escons en funció del percentatge dels vots obtinguts per a cada partit en cada nacionalitat i adjudicar-los a les circumscripcions en major percentatge de vots.
El meu article no entra a valorar solucions a la reforma de la Llei Electoral; critica l'oportunisme dels partits grans (PSOE i PP) utilitzant les reivindicacions d'IU-ICV quan els convé. I el silenci (lògic) d'aquesta formació, a qui no li sap greu sentir-se utilitzada si és en benefici propi.
Per què fer bandera d'aquesta necessitat només quan aquest partit està a les portes de perdre el seu grup parlamentari. Per què no abans? Em refereixo a PSOE i PP, no a IU-ICV que sempre ho ha defensat.
I d'altra banda, critico la reclamació (legítima) d'IU-ICV. Si veuen perillar el seu futur, que reciclin el seu missatge, ja no els vindrà d'una vegada. O que s'integrin definitivament al PSOE. No s'hi val donar la culpa de tot al sistema electoral, quan és evident la davallada imparable dels seus resultats electorals. Com pot ser que no treguin ni un sol diputat en cap circumscripció que no sigui Barcelona, Madrid o València (i pels pèls)? Què s'ha fet de feus com Astúries o Còrdova?
Una reforma electoral els donaria oxígen per a un parell d'eleccions, i després tornarien a les envistes de la desaparició; però la Llei ja hauria estat reformada en benefici dels que propugnen aquest canvi: PSOE i PP.
Un comentari, per cert: el sistema actual no perjudica significativament els partits catalans. Mireu el percentatge de vot absolut en les darreres eleccions espanyoles de CiU i ERC, i mireu quin percentatge de diputats tenen sobre els 350 totals. Són xifres bastant similars, amb diferències entre una i l'altra de 0,37 punts com a màxim:
Convergència i Unió (CiU)
835.471 vots
3,23%
-0,94
10 esc.
2,86%
-5
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
652.196
vots
2,52%
+1,68
8 esc.
2,29%
+7
D'una banda, sembla que optis pel sistema majoritari; per l'altra, per la proporcionalitat absoluta. Tanmateix, aquestes dues opcions no solament són incompatibles, sinó que són antagòniques. Voldria doncs comentar algunes de les coses que dius i afegir-n'hi d'altres que no dius però que floten en l'ambient.
1) IU té tota la raó del món de queixar-se, ja que té una proporció de diputats molt inferior a la proporció de vots. En conseqüència reclama un sistema més proporcional.
2) Amb el sistema diametralment oposat - el majoritari -, ni que fos a dues voltes, IU probablement seria extraparlamentari (No conec prou bé el repartment de vots a Madrid per assegurar-ho contundentment). Però certament ICV quedaria fora del Parlament de Catalunya. Avui és impossible dibuixar sobre el mapa una circunscripció electoral que abasti 1/135 de la població catalana i on ICV sigui majoritàri en relació al PSOE. En segona volta, doncs, el candidat d'ICV hauria de cedir pas al del PSOE.
4) Amb un sistema electoral majoritari a dues voltes avui el president de la Generalitat seria doncs en Montilla, i a més amb majoria absoluta, ja que gairebé cap escó hauria anat a parar en segona volta ni al PP, ni a ERC ni a ICV. Vegeu l'experiència de François Bayrou a França.
5) Més greu encara és el sistema uninominal a una sola volta. Si Ralph Nader acaba presentant la seva candidatura, el proper president d'Estats Units es dirà McCain, perquè Nader gairebé només esgarrapa vots demòcrates.
6) La prima als territoris menys poblats - Picamoixons, que dius tu, en l'àmbit català, o Sòria o Teruel en l'àmbit espanyol - no deixa de ser una excusa de mal pagador, originada en els moments de la Transició per a evitar el predomini de les esquerres, que se suposaven concentrades a les garns urbs.
7) Aquesta prima als territoris poc poblats, a nivell estatal, perjudica Catalunya. Catalunya té molts menys diputats - del partit que sigui, ara no ve al cas - que els que li correspondrien proporcionalment a la població. Ara: si som tan rucs de dir que ja ens està bé que ERC i CiU quedin disminuïts ja que també el PP i el PSOE a Catalunya hi estan, no dic res més. L'argument cau sol.
8) Mentre duri l'espectacle obscè dels caps de files aixecant un, dos o tres dits per dir als diputats què han de votar, tant és que el diputat sigui de Picamoixons, de Falset, de Puigcerdà o de Can Fanga. El resultat és el mateix.
9) La cantarella de la llista més votada - que sol anar annexa a raonaments com els que acabo de comentar - no s'aguanta per enlloc, i és incompatible amb un sistema parlamentari. Una altra cosa són els sistemes presidencials - Estats Units - o semipresidencials - França. Si sempre ha de governar la llista més votada, de què servirien, per exemple, les mocions de censura?
10) Un model a seguir és el sistema alemany, en que una bona part dels diputats és elegida nominalment en circumscripcions electorals, i la resta s'adjudica a llistes de partits d'acord amb els vots totals de cada un menys els obtinguts pel primer grup de diputats. El resultat és perfectament proporcional.
I tanmateix el respecte a la proporcionalitat i les nacionalitats és pot aconseguir alhora creant circumscripcions comarcals tot està en un bon disseny electoral i no bipartidista o contra les altres nacionalitats de l'Estat.
Com fer que un escó siga més proporcional al nombre d'electors de qualsevol circumscripció de l'Estat, és a dir, a Soria, Navarra o Guipuscoa amb prop de 30.000 vots pots tindre un escó i al País Valencià amb més de 100.000 vots pots restar fora del Parlament?.
En primer lloc creant tants subgrups de circumcripcions com nacionalitats reconeix la Constitució Espanyola.
En segon creant un minim comú denominador per nacionalitat, per eixemple 30.000 vots per escó virtual i tanmateix per que la circumscripció més petita de cada nacionalitat tinga un nombre par d'escons i això donaria un nombre d'escons virtuals superiors a la part proporcional dels 350, que després cada partit reconvertiria en escons proporcionals als 350 reals en la circumscripció amb més percentatge de vots.
I així no n'hi hauria cap desproporció important respecte als percentatges obtinguts per cada partit, alhora que totes les nacionalitats que reconeix la Constitució espanyola estarien ben representades.
Fals que el mètode de D'Hondt afavoreixi la llista més votada. L'exemple més clar és el famós escó que balla a Girona, que se'l disputen el tercer i el quart, no pas el primer ni el segon. El més afavorit és el que col·loca el darrer diputat (la vegada anterior, ERC, el tercer).
El que n'hi ha que fer és repartir els escons en funció del percentatge dels vots obtinguts per a cada partit en cada nacionalitat i adjudicar-los a les circumscripcions en major percentatge de vots.