Em prendré uns quants dies per fer una reflexió a fons sobre el resultat d'aquestes eleccions. A pesar de que CiU ha aconseguit aguantar l'embranzida del PP i del PSOE-PSC, aquesta nit no em trobo ni particularment feliç ni content. Avui Catalunya, des de la meva òptica catalanista, ha retrocedit en el camí cap a l'hotritzó de la sobirania.
I no em trobo feliç ni content perquè el que hem anat repetint durant tota aquesta campanya s'ha materialitzat avui en les urnes, bipolarització extrema i vot de premi el PSOE-PSC a Catalunya, a pesar de totes les polítiques en contra del nostre país que han fet en els darrers quatre anys (aquesta és un dada per la reflexió).
Avui he votat tres vegades, una al congrés dels diputats, un altra al Senat i una tercera en la mesa que la Plataforma pel Dret a Decidir tenia mig amagada en l'escala d'accés a la seu d'Omnium Cultural de Reus.
No sé si els 10 diputats de CiU seran decisius o no. Crec que amb els resultats d'ara (PSOE 169 diputats) hi ha altres combinacions que donarien al PSOE la majoria absoluta i per tant podríem quedar arraconats (el catalanisme polític) en els propers quatre anys; de totes maneres haurem d'esperar uns dies a veure com es desenvolupa l'estratègia de negociacions dels diferents partits. Particularment hagués preferit treure 12 0 13 diputats (la moral dels militants i simpatitzants també és molt important per la cohesió d'un partit) abans que ser decisius amb 9, 8 o 10 diputats.
No valoraré els resultats d'ERC, no em correspon a mi, però si que demanaria a la direcció del partit que en el procés de reflexió que haurà d'afrontar a partir de demà mateix, valorés si aquests resultats d'avui tenen relació amb el fet d'haver fet president de la Generalitat, amb els seus vots, a un membre de l'executiva del PSOE.
El catalanisme polític és, encara avui, majoria en el Parlament de Catalunya. No deixem passar aquesta oportunitat, potser no n'hi haurà un altra. Preparem el futur!



Crec que, en clau catalana, el govern de la Generalitat s'hauria de vertebrar en l'eix nacionalista. No crec que això passés la factura, tan brutal, que ERC ha pagat per donar suport al PSC. Si governes i etscoherent pots rendibilitzar l'acció de govern, a l'inrevés és impossible. Tanmateix el nucli independentista d'ERC no sembla ser tant important com es podia pensar, i ho dic pel transvasament, gairebé total dels seus vots, aquí a la circumscripció de Tarragona al PSOE-PSC.