El pas d’unes eleccions té una mena d’efecte benèfic. S’acaben els crits, s’acaba la incertesa i les angoixes d’uns i altres. Les urnes donen una foto fixa que, si no hi ha sorpreses, no canviarà durant quatre anys. Contents o tristos, ja ningú pot canviar aquest resultat amb una promesa esbojarrada o amb l’atac a l’oponent. És l’hora de treballar. I, en política, especialment en política parlamentària, això vol dir que és l’hora d’escoltar, de decidir i, potser, de pactar.
El resultat de Convergència i Unió ha estat molt satisfactori en les circumstàncies actuals. A la oposició, amb una pressió mediàtica brutal en favor del bipartidisme, i tot i així aguantem i millorem el resultat actual. Els onze escons posen a CiU com a interlocutor de primera classe amb la majoria del PSOE. Un diàleg, el que ens espera amb els socialistes, que haurem de fer serenament, i amb molt de respecte pel que som i per la confiança dels ciutadans que ens toca gestionar.
Ningú espera de CiU que s’entregui a canvi de res, per tal d’acostar-se als aromes seductors del poder. Com tampoc ningú ha votat CiU per anar a fer d’espectador inútil si realment és possible escriure una part del guió del que serà l’acció de govern a tot l’Estat dels propers anys. L’acció del Govern que ha de permetre el desenvolupament de l’Estatut i el seu finançament, l’acció del Govern que ha de prendre mesures econòmiques que ens permetin creuar la tempesta que ens espera, per citar només dos temes que ja justificarien tantes possibilitats. Tot sense descartar la possibilitat d’actuar i pujar a l’escenari. Tot ha de ser possible. Tot és obert.
I, si se’m permet la opinió ben clara, deixem al tripartit tranquil. Les conseqüències del que es faci a Madrid ja es faran notar per si soles a la Ciutadella i a la Plaça de Sant Jaume. No cal, no convé posar res d’això formalment com a peça negociadora. Ara toca parlar d’allò que controla l’Estat, i que tant d’impacte té pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya que han votat a CiU per fer-se sentir. Del futur d’altres governs, ja hi haurà temps de parlar-ne.
Però si us plau, sigueu una mica honestos. De tant en tant.