En aquestes últimes eleccions generals, ERC, ha perdut el 60 % dels vots que havia tingut quatre anys enrera, ara s'està parlant de crisi, i part de militants i simpatitzants, demanen un relleu a la direcció.
Penso que les raons perquè gent que va votar ERC ara fa quatre anys i no ho han fet ara son quatre: 1. Part de la militància, i de la gent que els votava sempre, es van abstenir o van votar en blanc, per forçar la direcció a un canvi de rumb. 2. Molta gent que els va votar l'any 2004 i ho feien per primera vegada, provenien de CiU, i van canviar perquè es va dir que aquesta coalició sense Pujol es desintegraria, que ERC era un partit emergent (això ho deien fins i tot el PSC i els mitjans d'informació Espanyolistes), i que el Carod seria el substitut de Pujol. Ara, han vist que CiU no s'ha desintegrat, que ERC ha preferit l'Espanyolista PSC al nacionalista CiU, que qui mana a la Generalitat son el Socialistes, i que Carod no sols no pinta res a la Generalitat sinó que tampoc en el seu partit, i per tant, han tornat a votar el que havien votat sempre. 3. Els que van votar el vot útil per evitar que guanyes el PP. En el vot d'aquesta gent, no s'hi pot confiar gaire, ja que es molt influenciable per les campanyes electorals i les circumstancies de cada moment. 4. Hi havia el vot de gent jove de la que en diuen anti-sistema, i amb un discurs autènticament d'esquerra, que se sentien atrets per ERC per estar demonitzats pel PP que era qui manava llavors, ara veient-los insta·lats al poder, ja no si senten identificats, i es veuen mes representats per les CUP per exemple, que demanaven l'abstenció.
Penso que fa quatre anys varem tenir molt de vot prestat, les expectatives estaven sobrevalorades, i tenir vuit diputats no es corresponia amb la realitat. El suport del poble de Catalunya a ERC, es el que es, i si a sobre hi ha militants i simpatitzants que voten en blanc, passa el que ha passat ara.
Ara caldrà veure que passa al congrés de Juny, si aquesta lluita entre Carod i Puigcercòs es nomes una lluita personal pel poder, o per defensar les seves posicions ideològiques. En un partit com Esquerra no hi sobra ningú, però potser si que fora bo que entres gent nova que torni a il·lusionar al país, perquè tal i com està ara, hi veig un futur molt negre.
Fa molt de temps que a Esquerra l'estem cagant, la cosa no ve d'ara.
Recordeu el congrés de Lleida, la pugna silenciada pel poder entre el Carod i el Puigcercós, l'intent frustrat que Esquerra deixés de ser un partit assambleari. Allà no van veure ja que l'estaven cagant??
I que passa amb el segon tripartit. Es va consultar a les bases?
I la conferència nacional? El ninguneig sistemàtic que es va practicar envers corrents d'opinió diferents a la direcció? (Per cert, ara deixant el govern el Puigcercós fa exactament el que RCat i EI van demanar...)
I el suport encobert o poc explícit (a sobre de traïdors, covards...) a la MAT, al Quart Cinturó, al túnel de Bracons? Ara veurem que passa amb el trasvassament del Segre...
Ja porten molts anys de cagadetes, i els votants no són idiotes, potser a la primera aguanten, però al final la gent se sent traïda i poc representada per les persones que ara mateix dirigeixen el partit, més preocupats per que la cadira del poder no es refredi que per fer país i atendre les necessitat reals dels ciutadans.
Això a Esquerra es paga, ja sé que a d'altres partits això no passa factura, però a Esquerra sí. Potser això és alguna de les coses bones que ara per ara encara manté Esquerra. Si algú de la direcció això no li fa el pes, que deixi de buscar excuses barates del tipus vot útil i bipolarització, i que marxi a militar al PSC o a CIU, on els militants són com xais i mai abandonen als seus dirigents la caguin com la caguin.
antonirigol |
divendres, 14 de març de 2008 | 20:22h
Es evident que de tot això en saps molt mes que jo, no solament perquè n'ets una militant activa, sinò perquè com qui diu has crescut a Esquerra, i has conegut a molts dels que ara estan allí dalt en circustàncies molt diferents a les d'ara. Jo nomès soc un simple simpatitzant, que l'únic compromís que tinc amb el partit es votar-lo cada vegada que hi ha eleccions. Nomès voldria afegir en favor de la direcció actual, que la causa d'haver caigut ara es el fet d'haver-lo pujat abans, i haver-lo portat a un punt on no havia arribat mai sense tenir en compte l'època Republicana. Però abans que les persones, està el País, i pel be del país cal un relleu, i el millor que es pot fer es que les bases decideixin.
que vulgui realment treballar per al projecte d'indepèndencia dels Països Catalans i no per projectes personalistes.
La fi per a mi és l'objectiu de la independència, el mitjà son les polítiques socials d'esquerra i sobretot les polítiques republicanes de fomentar la llibertat, igualtat de drets i oportunitats i sobretot de democràcia.
L'actual directiva va posposar l'objectiu de la independència a canvi de quotes de poder i no és aixì com es pot avançar cap a la independència. No és pot acceptar quotes de poder per si, només si aquestes ens ajuden a aconseguir el nostre objectiu i sempre disposats a renunciar si és el millor per la independència. ERC no té la força que pot tenir CiU o PSC per convençer als seus simpatitzants, nosaltres només tenim la força de la il·lusió de voler aconseguir la llibertat i si deixem de banda aquesta il·lusió per voler ser igual que el PSC o CiU, ja hem begut oli.
antonirigol |
divendres, 14 de març de 2008 | 15:27h
Amb el vot dels militants i simpatitzants, no n'hi ha prou, per poder assolir aquests objectius, s'ha d'aconseguir il·lusionar a mes gent, que ara voten a altres partits, i aquestes lluites pel poder, fan que els enemics de Catalunya estiguin la mar de contents. Jo entenc que la gent que treballa en la política cobri un sou, ja que no poden treballar a l'hora en la seva tasca professional, però, han de saber que estan aquí per fer un servei al país, i si la seva presència es un obstacle per arribar als objectius fixats, seria millor que ho deixessin.
Recordeu el congrés de Lleida, la pugna silenciada pel poder entre el Carod i el Puigcercós, l'intent frustrat que Esquerra deixés de ser un partit assambleari. Allà no van veure ja que l'estaven cagant??
I que passa amb el segon tripartit. Es va consultar a les bases?
I la conferència nacional? El ninguneig sistemàtic que es va practicar envers corrents d'opinió diferents a la direcció? (Per cert, ara deixant el govern el Puigcercós fa exactament el que RCat i EI van demanar...)
I el suport encobert o poc explícit (a sobre de traïdors, covards...) a la MAT, al Quart Cinturó, al túnel de Bracons? Ara veurem que passa amb el trasvassament del Segre...
Ja porten molts anys de cagadetes, i els votants no són idiotes, potser a la primera aguanten, però al final la gent se sent traïda i poc representada per les persones que ara mateix dirigeixen el partit, més preocupats per que la cadira del poder no es refredi que per fer país i atendre les necessitat reals dels ciutadans.
Això a Esquerra es paga, ja sé que a d'altres partits això no passa factura, però a Esquerra sí. Potser això és alguna de les coses bones que ara per ara encara manté Esquerra. Si algú de la direcció això no li fa el pes, que deixi de buscar excuses barates del tipus vot útil i bipolarització, i que marxi a militar al PSC o a CIU, on els militants són com xais i mai abandonen als seus dirigents la caguin com la caguin.
Nomès voldria afegir en favor de la direcció actual, que la causa d'haver caigut ara es el fet d'haver-lo pujat abans, i haver-lo portat a un punt on no havia arribat mai sense tenir en compte l'època Republicana. Però abans que les persones, està el País, i pel be del país cal un relleu, i el millor que es pot fer es que les bases decideixin.
La fi per a mi és l'objectiu de la independència, el mitjà son les polítiques socials d'esquerra i sobretot les polítiques republicanes de fomentar la llibertat, igualtat de drets i oportunitats i sobretot de democràcia.
L'actual directiva va posposar l'objectiu de la independència a canvi de quotes de poder i no és aixì com es pot avançar cap a la independència. No és pot acceptar quotes de poder per si, només si aquestes ens ajuden a aconseguir el nostre objectiu i sempre disposats a renunciar si és el millor per la independència. ERC no té la força que pot tenir CiU o PSC per convençer als seus simpatitzants, nosaltres només tenim la força de la il·lusió de voler aconseguir la llibertat i si deixem de banda aquesta il·lusió per voler ser igual que el PSC o CiU, ja hem begut oli.
ERC 2.0: La darrera oportunitat