Segons la tradició cristiana, el diumenge es commemora la fatal entrada de Jesús amb els seus deixebles, a la població de Jerusalem. També van tenir una idea! Els jueus celebraven la pasqua. Val a dir que l'imperi romà no prohibia els rituals religiosos o socials dels jueus ocupats. Certes complicitats pràctiques de majories golafres i minories productives aconsellaven certs consens pacífic. Tampoc no van publicar mai la balança fiscal.
La pasqua jueva era coneguda com a festa de la llibertat, o de la primavera. Tenia certes implicacions agrícoles i era costum anar tothom de pelegrinatge cap a la capital, Jerusalem. Aquesta festa dita així mateix dels àzims, feia ofrena dels primers productes de la collita anual. Recordem que la quaresma que estem acabant, simbolitza els quaranta anys d'èxode jueu pel desert d'Egipte. La festa dels Àzims és anterior. El pa es menjava sense llevat, doncs es creia que al fermentar es contaminava. Al darrer sopar justament mengen pa d'àzims sense llevar. Bé, ells no sabien que seria l'últim. Feien el sopar pasqual i a partir d'allí les coses van anar maldades.
Els evangelis ens diuen, que el nostre Jesús va fer la seva entrada a Jerusalem envoltat dels seus acòlits. Anava dalt d'una somereta i el poble va sortir al carrer a festejar l'arribada del personatge. Entre els jueus feia dies que corria el rumor de que el salvador i els seus, farien cap a la vila. Dones, homes, xiquets i vells, van fer cap a la benvinguda popular ben "armats" de fulles de palma que en aquella època justament mudaven les branques. Les palmes és mouen com a símbol de reverència solemne. També portaven branques de llorer que volen dir dignitat i excelència. Els emperadors romans els coronaven amb llorer. Altres jueus duien oliveres, com a emblema de pau i cordialitat. Encara més relació de la natura amb la societat. Moltes de les festes antigues tenen origen en els ritus agraris o ramaders.
Ara encara es surt amb brancam d'oliver o de llorer, però per la canalleta cal comprar les palmes. La palma és pràcticament una obra d'art trenada i molt treballada. Abans es guarnia a mès amb rosaris de caramel i sucre rosa i blanc, molt cursi. Els palmons més masculins i erectes, els castren amb un llaç vermell o blau. Podem trobar certes significacions de generè en el món infantil. Totes les xiquetes frissen per dur una palma ben guarnideta i molt bufona. Cal anar mudada i fer molt de goigs. Els nens per altra banda competeixen en qui la té mes llarga... la palma vull dir. Als meus anys d'infantesa recordo unes lluites terribles entre la meva cosineta Eva, en pau reposi i un servidor a cops de palma. La cosina volia palma de xicot i jo competia per que la iaia la comprés encara més llarga. Al final acabàvem empolsegats a cops de palma i amb un cul com una tomaca i tots cap a casa seva.
En fi que son maneres de veure les coses. Oh no ! que ja semblo aquell. A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA.
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
.png)
.png)
