VilaWeb.cat
pertutatis | Còmic > Lectures | dissabte, 15 de març de 2008 | 00:49h

Jean Reanaud, Émile Bravo
Ponent Món

Aquest preciós volum ha guanyat fama últimament gràcies al premi “essencial” que va rebre al prestigiós festival francès d'Angulême d'enguany. No obstant, el seu aspecte amigable i la temàtica infantil em feien un poc endarrere (no sé si m'explique). Un error, no cal dir-ho. Aquí el que tenim és un còmic amb innegables virtuts que paga molt la pena de llegir. Tracta del procés de maduració d'un nen menut que ha de descobrir què significa això de que la seva mare “està de viatge”. Tota la història està contada des del seu punt de vista, i conseqüentment el to i la pròpia narració gràfica s'hi adapten també.

Lluny del que podria semblar, la història s'allunya de la tragèdia i transcorre en el diminut món infantil que les noves experiències van eixamplant. Així, és a través de la narració d'anècdotes que es va conformant un puzzle que correspon també al que viu el protagonista. En aquest sentit m'ha agradat especialment la versemblança i honestedat del guió, que sap guanyar-se el lector per mitjà d'experiències que per força ens hauran de resultar familiars. Demostra un bon coneixement de la psicologia infantil. Però, més que això, ens força encertadament a veure més enllà del que en aparença es conta, i a reflexionar-hi. Així mateix, també és destriable la sensibilitat i bon gust amb que es tracten els personatges, essencial per la implicació del lector.

La realització, per la seva banda, també resulta encertada en la seva aparent senzillesa. Les vinyetes sense marge i la simplicitat dels texts de recolzament forcen una lectura en clau molt visual, fet que ajuda a remarcar el punt de vista del menut. El paper del dibuix resulta d'aquesta manera central, i val a dir que passa la prova amb bona nota. Sobre tot pel que fa a expressivitat i ofici, tot i que s'ha de dir que l'estil no resulta massa original. Per últim, també paga la pena de comentar l'encertada utilització del color com a font d'emocions.

En conclusió, crec que ha rebut merescudament el premi que se li ha atorgat doncs és una lectura ben interessant. El millor és que pot recomanar-se tant als lectors més exigents com als que només busquen una bona història, ja que a tots dos satisfarà.


Comentaris: 4
  • Preciós
    fonamental| Adreça electrònica | diumenge, 16 de març de 2008 | 11:29h
    Jo el vaig llegir fa dues setmanes i el vaig rtobar genial, una barreja entre el Petit Nicolas i el Calvin (bé més Nicolas que Calvin, però te un punt trapella molt divertit). És una història molt tendre i un xic trista sense caure en el dramatisme i em va deixar un bon regust de boca.
    • :)
      pertutatis | diumenge, 16 de març de 2008 | 18:35h
      Mmm no ho havia pensat. En tot cas es nota quan un país ha conservat la tradició i té bons referents...
      Salut!
  • Boníssim
    xavier | dissabte, 15 de març de 2008 | 23:27h
    Un dibuix senzill però altament efectiu (m'encanta el seu estil) i el text té força i respira sensibilitat per tots costats.

    Jo l'he trobat molt interessant. Com moltes vegades el meu ull clínic em va fallar quan no el vaig comprar en francès :-P

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Octubre 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats