Una veu antipàtica anuncia per megafonia que una avaria obliga a aturar el servei allí mateix i ordena "Desalojen el metro", nasal, metàl·lica, autoritària, cada vegada més antipàtica. [...]De seguida i sense pressa una corrua de ciutadans, tots al mateix pas i amb desgana, surten a la plaça Lesseps. No és la llum de març que fa el dia especial, sinó tantes coincidències: vaga d'autobusos, avaria del metro, taxis capitalitzats pel turisme i les fires, la plaça desballestada per les obres...
La gent s'arremolina a les voreres, en vessa i envaeix la calçada, es desplaça en grups o espera amb els braços caiguts. Mirades cansades de ressentiment i algun espurneig d'odi. D'altres enriolats, gairebé divertits que les rutines avui no siguin possibles. Diríeu que en qualsevol moment saltarà l'espurna i algú llançarà consignes al vent, o tombarà contenidors, o estamparà la seva ira contra el mobiliari urbà o algun uniforme.
Es deuen assemblar molt a aquesta rara suspensió els tumults que avisen que la revolució és a punt d'esclatar. Si no triomfen la submissió i el gregarisme. O potser és la paciència i el sentit comú.
[A la imatge, sí, les cèlebres escales d'Eisenstein.]
La gent s'arremolina a les voreres, en vessa i envaeix la calçada, es desplaça en grups o espera amb els braços caiguts. Mirades cansades de ressentiment i algun espurneig d'odi. D'altres enriolats, gairebé divertits que les rutines avui no siguin possibles. Diríeu que en qualsevol moment saltarà l'espurna i algú llançarà consignes al vent, o tombarà contenidors, o estamparà la seva ira contra el mobiliari urbà o algun uniforme.
Es deuen assemblar molt a aquesta rara suspensió els tumults que avisen que la revolució és a punt d'esclatar. Si no triomfen la submissió i el gregarisme. O potser és la paciència i el sentit comú.
[A la imatge, sí, les cèlebres escales d'Eisenstein.]
