Llegeixo en Robert de Ventós a l'Avui.
M'agrada el que diu i l'entenc encara que el meu anhel
d'independència te arrels més sentimentals que el
que ell descriu. De fet sóc català perquè què
hauria de ser si no De totes maneres ressalta una cosa que és ara
més certa que mai, Catalunya està en competència
econòmica amb Madrid, no som complementaris. Ara, la
globalització fa que això sigui així. Hi ha una
cosa que crec important i m'ha semblat no veure en els seus articles.
L'avantatge de voler la independència, de reclamar-la, sense cap
complexa. Si l'opció de l'independentisme fos reclamada d'una
manera clara, de manera inqüestionable per tots aquells que a
les enquestes diuen que la volen Espanya segur ens miraria amb altres
ulls i nosaltres també ens veuríem d'una altra manera.
A partir d'aquí tot va de baixada. I molt abans de la
independència disposaríem de recursos per competir com
a país en un món global. Crec que la gran barrera és
aquesta. La barrera no ens la posen els aspectes formals si no
nosaltres. Que som porucs, mesells i encara ens fa por aquell que diu
ser l'amo i no l'és. O ens en sortim o preparem els nostres fills per ser emigrants de talent a qualsevol lloc del nord.
