[Avui és el dia de la poesia i 2008 és el centenari de Jaume I: aquí va un fragment molt adequat]Per veure bé Catalunya,
Jaume primer d'Aragó
puja al cim de Sant Jeroni
a l'hora en què hi surt el sol:
quin pedestal per l'estàtua!
Pel gegant, quin mirador!
Les àligues que hi niuaven
al capdamunt li fan lloc;
sols lo cel miraven elles,
ell mira la terra i tot;
que gran li sembla i que hermosa,
l'estimada del seu cor!
(...)
Jacint Verdaguer: Don Jaume a Sant Jeroni (fragment)
I la continuació del poema, encara ho tindria pitjor: els nanos espardalitzats, i el profe denunciat per algun pare cafre, si amb allò de les germanes captives de Catalunya no eixia Font de Mora dient que podria ofendre la sensibilitat musulmana (ja se sap que no s'estàn de res, i d'hipocresia menys encara).
Mals temps per a la lírica, la història i l'ensenyament...