Durant les Festes de Nadal del 2002 vaig estar a l'Irac una setmana. Llavors encara podies passejar tot sol per Bagdad, fent un te en un zoco o parlant de futbol amb la gent. Actualment això ja no és possible.
Aquests dies s'ha complert un trist aniversari: cinc anys de guerra a l'Irac. (...)
I com totes les guerres ha portat i continuarà portant, caos i destrucció de persones i d'edificacions històriques.
Una d'elles és la mesquita d'Al-Askari, construïda l'any 944 i que es troba a Samarra, a 125 quilòmetres de la capital. En els dos darrers anys ha patit dues bombes que han malmès bona part de la seva estructura.
Esperem que siguin les últimes i que puguem tornar de visita a un Irac lliure d'invasors i terror.
--- Fotografia portada: mesquita d'Al-Askari (01.01.2003) Imatge cedida per l'Ivan C. amb qui vàrem fer plegats l'esmentat viatge (jo el vaig fer sense càmera fotogràfica, per això he hagut de recórrer a ell). Merci company.
Ostres noi, no sabia que havies estat a Iraq també, ets un rodamón! Suposo que deu ser estrany llegir a la premsa llocs on han caigut bombes i que hi hagis estat. Sobre la discussió d'abans, evidentment la situació és pitjor ara, pq tants atemptats seguen la seguretat del país i , amb ella, la possibilitat de crear-se un clima de normalitat, que és el que a la llarga pot ajudar a desenvolupar el païs. Iraq és un invent britànic, amb tres ètnies totalment diferents en àrees molt diferenciades. Crec que el futur del país passa per una divisió del mateix. Ara bé, ni sunites, ni xiites, ni kurds volen renunciar al petroli. Així la probable divisió és quasi impossible.
Ja sé que no ho dius explícitament, però hi ha determinades iuxtaposicions d'arguments que substitueixen una argumentació. Digues-ne, si vols, argumentació impressionista. Les bombes que han afectat la mesquita d'Al Askari, qui les ha tirades? Evidentment, l'Iraq algun dia haurà de quedar lliure de forces d'ocupació, però ara mateix són un fre a més destrossa.
realment creus que la intervenció militar dels EEUU i altres països a l'Irac ha estat un fre a més destrossa? Sí? Doncs jo no.
Et podria donar molts arguments. El més simple diu que fa cinc anys no hi havien atemptats massius i un país en caos. Ara mateix sí que existeix.
Llavors hi havia una dictadura tirànica que entre altres destrosses va matar a molts kurds a base de gasos letals i va cometre altres atrossitats. No justificaré pas el règim de Sadam Hussein, ni el defensaré. Però em resulta del tot injustificable la invasió d'aquest país, sota la coartada de l'existència d'unes armes de destrucció massiva que després no han aparegut per enlloc. S'haguèssin pogut fer les coses d'una altra manera i evitar una guerra inútil.
Fa cinc anys, erem moltes persones les que ens vàrem oposar (i ho seguim fent) a una guerra que crèiem que encara seria un remei pitjor. En el meu cas, ni en els pitjors dels supòsits havia imaginat que el resultat seria el caos actual.
Durant les Festes de Nadal del 2002 vaig estar a l'Irac una setmana. Llavors encara podies passejar tot sol per Bagdad, fent un te en un zoco o parlant de futbol amb la gent. Actualment això ja no és possible. 
Sobre la discussió d'abans, evidentment la situació és pitjor ara, pq tants atemptats seguen la seguretat del país i , amb ella, la possibilitat de crear-se un clima de normalitat, que és el que a la llarga pot ajudar a desenvolupar el païs. Iraq és un invent britànic, amb tres ètnies totalment diferents en àrees molt diferenciades. Crec que el futur del país passa per una divisió del mateix. Ara bé, ni sunites, ni xiites, ni kurds volen renunciar al petroli. Així la probable divisió és quasi impossible.
realment creus que la intervenció militar dels EEUU i altres països a l'Irac ha estat un fre a més destrossa? Sí? Doncs jo no.
Et podria donar molts arguments. El més simple diu que fa cinc anys no hi havien atemptats massius i un país en caos. Ara mateix sí que existeix.
Llavors hi havia una dictadura tirànica que entre altres destrosses va matar a molts kurds a base de gasos letals i va cometre altres atrossitats. No justificaré pas el règim de Sadam Hussein, ni el defensaré. Però em resulta del tot injustificable la invasió d'aquest país, sota la coartada de l'existència d'unes armes de destrucció massiva que després no han aparegut per enlloc. S'haguèssin pogut fer les coses d'una altra manera i evitar una guerra inútil.
Fa cinc anys, erem moltes persones les que ens vàrem oposar (i ho seguim fent) a una guerra que crèiem que encara seria un remei pitjor. En el meu cas, ni en els pitjors dels supòsits havia imaginat que el resultat seria el caos actual.
Les trampes les fan uns altres.
Salutacions i merci pel comentari,
Gerard