22:08h. del 16 de març de 1938, aviadors italians i alemanys aliats del feixista Franco, llencen bombes sobre la capital catalana (...)
El 18, es produeix el final del darrer atac. En total s’hi ha deixat caure 192 bombes.
. Morts: 670.
. Ferits: 1.200
. Edificis totalment destruïts: 76
. Edificis afectats: 273
Durant aquesta guerra, Barcelona i Catalunya experimentaren, en carn pròpia, una nova i mortífera arma: els bombardejos aeris damunt de població civil. Al Principat hi moriren, per aquesta causa, 5.000 persones; un 70%, poca broma, del total de morts a l’estat espanyol.
Per tal d’acarar aquesta realitat ineludible, la ciutadania i el poder polític adoptaren mesures de defensa passiva. Foren bastits més de 2.000 refugis antiaeris, es reconvertiren els passadissos del metro i del tren en refugis improvisats...
Ara, una modesta exposició al vestíbul del metro “Universitat”, al cap i casal, en dóna fe d’aquesta circumstància molts cops oblidada o desconeguda.
La reproducció d’una estació del metro de l’època n’encabeix diapositives, projeccions, curts procedents de
Aneu i tingueu constància fefaent d’una coneguda frase d’en Manuel Azaña, expresident demòcrata de la república espanyola, en el sentit que és bo que, de tant en tant, Barcelona sigui bombardejada per tal que els catalans sàpiguen el pa que s’hi dóna.
. Quan el Refugi és el subsòl. Exposició commemorativa del 70è aniversari dels bombardejos de Barcelona. Del 15 de març al 6 d’abril. Estació d’Universitat. Metro L2. Vestíbul. Visites guiades de
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
