No se’n va fer mai una segona part ("After the Picnic", es podia haver dit?), però veient de nou aquest film mític he tornat a pensar que és una llàstima. Mai no hi ha hagut una parella més vulnerable! William Holden és un home de rampells, que ha viscut d’il·lusions, incapaç d’assumir les seves limitacions, un home patètic que es fa el jove però ja no ho és. Kim Novak és la bellesa del poble, destinada a casar-se amb un ric hereu. Però ella no és brillant ni ambiciosa i es troba fora de lloc en els cercles dels poderosos; se sent més a gust amb Holden. L’atracció ha estat immediata, però esclata al ball més eròtic de la història del cinema. Quina parella més carnal! La nit s’allarga amb promeses d’amor. Però el seu futur és tan incert. Holden ha fugit agafant un tren en marxa; Novak el segueix amb autocar. Podem imaginar-los, anys després, malvivint en un pis petit d’un barri miserable. Kim Novak es penedeix d’haver agafat aquell autocar?; William Holden ha après a ser un home de veritat? No ho sabrem mai. En fi, gran pel·lícula: ens podrem oblidar de la mestra borratxa i de la germana intel·ligent, de la mare protectora i del noi ric derrotat, però de William Holden i de Kim Novak, fràgils ombres a la recerca de la felicitat, no ens n’oblidarem mai.
Has fet un apunt magnífic. Dóna gust llegir-lo. D'altra banda, hi ha persones que diuen que la Novak té una bellesa freda. No ho crec pas. Per a mi la bellesa de Kim Novak és profundament carnal i transmet unes fortes pulsions sexuals. I pel que fa a W. Holden dir que mai havia estat tan bé com a Picnic, si exceptuem la seva interpretació a Wild Bunch (Grup Salvatge), la magnífica obra mestra del gran Sam Peckinpah.
