Com es cou tot plegat?
Desde el món independentista català s'ha vist la independència de Kosovë de Sèrbia com una benaurança celestial, com un exemple a seguir. I potser no tot el què brilla és or. Vegeu sinó, alguns d'aquests enllaços que parteixen de posicions pro-sèrbies o neutrals:
Daniel Stulin
Setmanari Serbi 1 - Setmanari Serbi 2 - Rebelió Sèrbia
Pazdigital - Actualidad Sèrbia - ZMARG
Per altra banda, d'acord que la negativa d'Espanya a la independència de Kosovë suposa una demostració de por per part de Madrid davant el creixent independentisme català, tal com vé a dir en Daniel Solano, realment, aquest gest independentista, com a gest, representa un precedent per les aspiracions pro-estatals de Catalunya.
Però no podem amagar el cap sota l'ala davant les verdaderes motivacions d'aquesta independència: INTERESSOS INTERNACIONALS!
PERQUÈ KOSOVË HA ASSOLIT LA SOBIRANIA? (segueix...)
Per què Kosovë no s'hauria independitzat de Sèrbia si no fós per l'interès que tenen els Estats Units de reforçar l'OTAN i la seva presència entorn l'àrea de l'Orient Mitjà. Tot això amb la benedicció dels països europeus més forts (Alemanya, Anglaterra i França), on dominen les polítiques més de dretes dels últims anys (Merkel-Sarkozy).
És increïble la debilitat europea davant els americans, al veure que alguns estats europeus fan prevaldre el seu interès particular enfront del de la Unió Europea en conjunt i els seus ciutadans, perquè acceptar aquesta independència suposa que s'hagin carregat les bases jurídiques de l'acord de Dayton. I carregar-se aquest acord suposa que els Serbis de Bòsnia o els croats puguin demanar la remodelació de les seves fronteres. La independència de Kosovë no porta a més Pau als Balcans, porta a més conflicte. Per tant, aquí el què ha passat és que s'han canviat les regles de joc interessadament, molt ràpidament i probablement precipitadament. I qui en patirà les conseqüències? Els ciutadans europeus.
A més, com és que no hi ha intervingut l'ONU en tot plegat?
Els Estats Units i Anglaterra tenien molt difícil l'aprovació de l'Estat Kosovar en el si del Consell de l'ONU, perquè tots els països del BRIC (Brasil, China, Rússia, Índia), inclús alguns aliats històrics, hi haurien votat en contra.
Per tant, tot plegat és una acció unilateral americana per continuar accentuant la seva hegemonia al món, i a sobre, als morros de la mateixa UE. Reforçant la OTAN, eviten que la UE creï el seu Exèrcit Europeu, de pas disposen d'un territori com Kosovë, en forma de protectorat de no se sap qui, per tant, terra de ningú i propietat del qui tingui més força a la zona (bases militars americanes). Així, els americans maten dos perdals d'un tiro. A través de la OTAN control·len als europeus i de rebot, penetren militarment en el segment Rússia/Europa en un territori del "western" europeu-oriental.
A sobre, per altra banda, com que els Russos, germans ètnics dels Serbis en forma d'Eslaus, volen mantenir la seva influència a Europa i els Balcans, són els primers en posar-se en contra d'independitzar Kosovë a favor d'Albània i així defensar la germana Sèrbia. Per tant, Sèrbia té un aliat poderós. Vist tot plegat, al final, després dels conflictes generats per l'imperial Sèrbia de Milosevic al llarg dels anys 90, no sembla la millor opció tractar-la, salvant les diferències, tal com va ser tractada l'Alemanya derrotada de la Primera Guerra Mundial. Quin va ser el resultat de la marginació de l'Alemanya dels anys 20? El Nazisme de Hitler!
Després de la proclamació d'independència Albanesa (de Kosovë) ja ha dimitit el primer ministre Serbi pro-europeu quan feia quatre dies que era al govern. Qui més pot ostentar el poder a Sèrbia? Els ultranacionalistes! S'haurà de veure què diuen els Serbis a les urnes. Amb el suport de Rússia, els Serbis no han de tenir cap mena de por a Occident per exercir el seu vot sense pressions.
Què prevaldrà, el "70%" de la població que vol unir-se a la UE o bé el "70%" de la població que no accepta de cap manera la pèrdua de Kosovo?
Tot plegat suposa un conflicte de posicions de Rússia respecte els països europeus comprats pels americans (Alemanya, França i Anglaterra) i en conseqüència, la UE sencera. I així els americans encara maten un altre perdal accentuant el conflicte entre la UE i Rússia.
De fet, imagineu-vos una Europa no depenent de l'exèrcit americà, amb exèrcit propi europeu i aliada amb Rússia... No m'estranya que els moviments americans siguin els que són, i de moment en saben prou d'exercir el poder mundial absolut, però potser se'ls hi acabarà el "crèdit".
En conseqüència, la negativa espanyola al suport independentista albanès, els posiciona de manera equidistant amb el "gros" d'Europa i els EUA i s'apropa a Rússia i Sèrbia. Realment, Espanya també es voldria situar al costat d'alemanys, anglesos i francesos, i per tant, només els nacionalismes interns poden justificar la seva posició.
La paradoxa seria que veient-se obligats, per por, estratègia..., a anar en contra de la UE i USA, en el fons s'han posicionat en el cantó dels que legalment tenen més raó. El mateix Aznar es va mostrar com un ferm defensor de la no acceptació d'independència de Kosovë i això demostra que a Espanya, quan és qüestió de defensar la "unidaz", no hi ha americans, ni europeus que valguin. Antes roja que rota!
És el primer cop que Aznar porta la contrària a en Bush després de les "Açores". I tot sembla indicar que per anar en contra de Catalunya i les seves legítimes aspiracions. Té collons la cosa...
Així, s'arriba a la conclusió que independitzar-se d'Espanya, en gran part, depèn d'una manera gal·làcticament trista i sideral d'una complicitat internacional interessada. Ara bé, això és impossible sense la voluntat del poble català de voler fer el seu propi camí. I sembla que aquesta voluntat va creixent per moments.
Esperem veure què ens depara aquest 2008, que promet emocions fortes i potser alguna sorpresa.
