Divendres de passió. He decidit fer penitència,
i això que no tinc pecats de què penedir-me, perquè no crec en el pecat. He
decidit, per fi, llegir-me el llibre Zaplana,
el brazo incorrupto del PP, d’Alfredo Grimaldos, publicat per l’editorial
Foca. És com una penitència, pel patiment. Pateixes quan t’indignes, quan
afegeixes al llistat un altre cas de delicte impune.
El llibre no aporta res de nou al que ja sabem
de la biografia político-delictiva d’Eduardo Zaplana. Però té el valor de la
crònica ordenada dels fets. Els periòdics són efímers, els llibres perduren.
Al final de la lectura –indignacions a banda–,
et preguntes com és possible que Zaplana i els seus seqüaços continuen en llibertat.
Però ja coneixes la resposta, perquè vius en aquest món i no has vingut a
festes: si els delinqüents polítics actuen i es multipliquen amb total impunitat
és perquè el nostre sistema polític està completament corrumput, i el judicial
més encara. De cap a peus.
I aquesta impunitat té conseqüències en el
sistema democràtic. Conseqüències nefastes. La figura del polític mangante, fatxenda, –si voleu, chulo–, mentider, malbaratador, mafiós, faldiller…
acaba convertint-se en personatge a idolatrar i imitar. Tot i conèixer que
Zaplana estava en política per a fer-se ric, segons pròpia confessió, els
valencians el votaren massivament per a President de
A manera de resum sobre la seua manera
d’actuar, un apunt sobre Terra Mítica, obra magna del mangante Eduardo Zaplana (en versió original espanyola):
El parque és un fracaso económico absoluto pero muchos
sacan tajada de él. Acaba costando al erario público más de 400 millones de
euros, unos 70.000 millones de pesetas. Tan disparatada contribución sólo
resulta comprensible en el marco de la delincuencia política… [pàg. 161]
I encara un altre apunt més:.
También resulta especialmente reveladora su actitud frente
al conflicto de la lengua en
Lo que a él le
interesa és que las obras públicas facturen y que el negocio en su comunidad
siga creciendo, para dar juego a los constructores locales que le apoyan y a
los magnates de Madrid… [pàgs. 18/19]
Ja som dos.
Vicent
Llíria
si, tenim un problema, i és que tot el que pot contar aquest llibres ja ho sabem. Però la gent que ho sabem i ens afecta som pocs. La resta o no ho vol saber i si ho sap vol fer com ell, enriquir-se el més aviat possible. I d'aci no se salva cap partit, des de'l PP fins a ERC, passant per IC, CiU, PSC, PSPV ( si es que encar existeix), ERPV, EU, .....
Vicent
Llíria