emigdi |
literari |
dilluns, 24 de març de 2008 | 21:10h
Divendres 28 de març, el programa radiofònic "Lletres Ebrenques" d'Antena Caro Roquetes (96.0 fm) tindrà com a convidats Genís Sinca i Abel Ramon, en l'homenatge a Artur Bladé i Desumvila. GENÍS SINCA (Manresa, 1970). Llicenciat en periodisme a la UAB, va forjar la seua professió en llargues experiències autodidactes a l'estranger, sobretot com a lector de català a la Universitat de Heidelberg i com a corresponsal a Itàlia pel diari Avui i COMRàdio. També ha anat a la recerca de catalans arreu del món pel programa televisiu "Afers Exteriors" de Miquel Calçada. Actualment es dedica al periodisme d'investigació amb una sèrie de biografies inèdites de personatges catalans del món de la política i la cultura,en diversos mitjans escrits, entre els quals Artur Bladé, Dr. Dexeus, Alexandre Deulofeu... Ha publicat a l'editorial Columna:"L'últim republicà: biografia no autoritzada d'Heribert Barrera" i"Adéu Espanya!". S'està a punt de publicar per part de La Magrana "La providència es diu Paco", biografia de Francesc Candel. Abel Ramon és treballador de la llibreria Central de Barcelona. Ha realitzat la web sobre Artur Bladé i Desumvila per a l'Associació d'Escriptors en llengua catalana. També s'ha encarregat d'altres webs literàries com la del poeta valencià Isidre Martínez Marzo. Artur Bladé i Desumvila (Benissanet, 1907 - Barcelona, 1995). Escriptor, memorialista, cronista de l'exili i biògraf, la seva obra abraça gairebé la totalitat del segle XX i s'inscriu en el marc de la intel·lectualitat catalana exiliada a causa de la Guerra Civil. En un periple que el porta primer a Montpeller (1939-1941) i després a Mèxic (1942-1961), l'obra de Bladé es desenvolupa en tres vessants. En primer lloc destaca l'obra memorialística de caire autobiogràfic, amb títols significatius com L'exiliada -publicada el 1976 però escrita, en forma de dietari, entre 1939 i 1940, el temps que Bladé hagué de fugir a Montpeller- o De l'exili a Mèxic; en segon lloc, l'obra elegíaca al seu poble en particular i a les terres de l'Ebre en general, on trobem títols tan emblemàtics com Benissanet o Crònica del país natal; i, en tercer lloc, els textos en què retrata els seus coetanis, altres polítics i intel·lectuals a qui admirava, com Francesc Pujols per ell mateix (1967), La vida d'un català excepcional (Antoni Terré, de Móra d'Ebre) (1978) o El meu Rovira i Virgili (1981).En tornar definitivament a Catalunya l'any 1961, Bladé reprèn el seu compromís catalanista i republicà. Fa conferències, intervé en diversos actes culturals i socials i al mateix temps continua desenvolupant les seves dots de sagaç observador de la realitat quotidiana, escrivint un gran nombre de pàgines de dietari. És durant aquests anys que es publica la majoria de la seva obra. Arrelat a la seva terra i compromès amb el catalanisme republicà des de ben jove, l'obra de Bladé no és tan sols el relat personal però gens afectat d'una vida dura i coherent, sinó el testimoni valuós de tot un conjunt de persones que van viure un llarg exili. Va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
Reenvia-me'l.