Tenim l’estrany
costum de celebrar una vegada l’any el Dia d’Alguna Cosa, i la resta de l’any
ens n’oblidem. Dies arrere, aquest singular calendari va commemorar el Dia de la Poesia. Però a mi em fa goig
celebrar-lo avui. I ho faré amb dos poemes.
El primer és d'E.E. Cummings, del llibre (a)poemes
antologia poètica. L’ha publicat El Gall Editor de Pollença, i fa el
número 21 de la col·lecció Trucs i Baldufes. És una edició bilingüe a cura
d’Alfred Sargatal, que n’ha fet la tria i la traducció.
IX
Quan déu deixi en pau el meu cos
De cada ull brau brostarà un fruit que penjarà de l’arbre
el porprat món hi dansarà al damunt Entre els meus llavis que cantaven
una rosa engendrarà la primavera que donzelles a qui la passió corrou
es posaran entre els pits menuts Els meus ferenys dits sota la neu
En enèrgics ocells entraran el meu amor caminant per la gespa
les seves ales tacarà amb la cara i tota l’estona el meu cor estarà
Amb el balanceig i l’afalac del mar
L’altre poema
pertany a l’amic Josep Ballester, a
qui la Institució Alfons
el Magnànim li acaba de publicar el poemari Penúltimes voluntats.
De re amatoria
Com raïm madur. Com bresca que regalima als teus llavis. Millor que un vi cuit de Provença, més que el vi ranci campanés ai el vincotto de
la Sicília! i no parlem de l’arropat de Beneixama. Brisa, dèbil tacte que em destrueix.
Verdegen encara aquells camps i duren aquelles arbredes i damunt del mateix atzur es retallen les meves muntanyes. Allí les pedres invoquen sempre la pluja difícil, la pluja blava que ve de tu, cadena clara, serra, plaer, claror meva! Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls i que em fa tremolar quan et recordo! Ara els jardins hi són com músiques i em torben, em fatiguen com en un tedi lent. El cor de la tardor ja s'hi marceix, concertat amb fumeres delicades. I les herbes es cremen a turons de cacera, entre somnis de setembre i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca. Barcelona, setembre de 1937
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
La Cuca Salamanduca és un espai per recuperar i compartir cultura popular, sobretot la literatura oral de Xàtiva i la seua redor. Hi trobareu rondalles, acudits, relaixos, sussoïts, endevinalles, embarbussaments...
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Verdegen encara aquells camps i duren aquelles arbredes i damunt del mateix atzur es retallen les meves muntanyes. Allí les pedres invoquen sempre la pluja difícil, la pluja blava que ve de tu, cadena clara, serra, plaer, claror meva! Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls i que em fa tremolar quan et recordo! Ara els jardins hi són com músiques i em torben, em fatiguen com en un tedi lent. El cor de la tardor ja s'hi marceix, concertat amb fumeres delicades. I les herbes es cremen a turons de cacera, entre somnis de setembre i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca. Barcelona, setembre de 1937