Quan vaig veure per segona vegada aquest drama amorós -ahir emès per TV3 en hora intempestiva- em va agradar més que el primer cop. El mèrit deu ser del director Sidney Pollack, perquè si bé se’l pot acusar de parsimoniós, també és cert que sap donar densitat emocional a les imatges. L’inici és sensacional, amb el progressiu descobriment de Harrison Ford que la seva dona viatjava a l’avió estavellat i que, a més, l’enganyava amb un altre (la visita de Ford a la feina d’ella és antològica). Les trames laborals paral.leles, tan criticades, em semblen oportunes perquè fan de bàlsam a la tragèdia que viuen els protagonistes. La primera trobada dels dos al pis de Kristin Scott Thomas és memorable i també ho és la rebolcada al cotxe després del periple a Florida (de tornada, ell diu: "vols passar?"; "no siguis ridícul", respon ella). Altres moments magnífics són la confessió de l’amiga de K.Scott Thomas que ella també tenia relacions amb el seu marit o el final a l’hospital. Com a defectes, potser sobren alguns minuts a la part central –en què hi ha diàlegs un pèl pobres- i també que Kristin Scott Thomas, quan està trista, és immillorable, però quan està contenta, té un somriure lleig i expressions poc afortunades. Harrison Ford, en canvi, aporta el seu savoir faire habitual.
