jaumeciurana |
dimecres, 26 de març de 2008 | 20:21h
L'any 2000 vaig ser un dels organitzadors de l'acte de commemoració dels 40 anys dels Fets de Palau. Volíem homenatjar tota una generació de patriotes que havia salvat el país del desànim i d'una desaparició més que probable. Les cares visibles d'aquell acte foren Jordi Pujol, Joan Raventós, Antòn Cañellas, Heribert Barrera , Josep Benet, els caps de llista de les eleccions de 1980 dels partits parlamentaris. També hi assistí Jordi Carbonell, cap de llista que fou de Nacionalistes d'Esquerra. Avui, malauradament, tres dels protagonistes ja no són entre nosaltres. Recordo d'aquells dies, les converses mantingudes amb tots i cadascun d'ells per preparar l'acte, i la d'en Benet i Raventós, en particular, potser perquè eren les persones que menys havia tractat. Tots cinc feren unes intervencions magnífiques, plenes de sentiment i de patriotisme - miraré de recuperar-les i de penjar-les al blog - en el que amb una humilitat exemplar ens donaren testimoni del que per ells era, simplement, el compliment del seu deure amb el seu poble.
Aquesta, la seva, és una generació que va desmentir la inèrcia de la història. Una generació que, contra tot pronòstic, va ser capaç d'evitar que el fil que relliga la història d'un poble a través de les generacions, no es trenqués. La generació Benet.
Certament, serà molt interessant la recuperació de les converses, a més per a que no restin en l'oblit.
No he conegut en persona a aquestes personalitats, però considero que aquest tarannà del que estem parlant va ser forjat, en gran part, pel sentit del treball i l'esforç que van dedicar cadascun d'ells. Esforç i treball envers la societat i envers Catalunya.
En moments de desencís nacional, cal emmirallar-se en persones com Benet i comprometre's a seguir la seva estel·la. Cal que la nostra generació no malmeti la feina feta per la generació Benet.
Joan G.Codina |
dimecres, 26 de març de 2008 | 22:33h
Quan es mor una personalitat tan impactant per a tots nosaltres, sempre penso en el teu pare, potser perquè, per l'edat, va ser la primera "mort impactant" que em va colpir. Ara que el país sembla que trontolla, rellegir capítols del "Parlem de Catalunya" continua sent una bona teràpia per a lluitar contra el desencís imposat. Comprenc que tu no ho diguis, però els qui el vàrem tractar el tenim també al costat dels grans homes i dones de Catalunya que ens obriren camí perquè mai no van creure en la derrota i així ens ho van transmetre.
No he conegut en persona a aquestes personalitats, però considero que aquest tarannà del que estem parlant va ser forjat, en gran part, pel sentit del treball i l'esforç que van dedicar cadascun d'ells. Esforç i treball envers la societat i envers Catalunya.
Cal practicar amb l'exemple.
Tenim molta feina!
Ara que el país sembla que trontolla, rellegir capítols del "Parlem de Catalunya" continua sent una bona teràpia per a lluitar contra el desencís imposat.
Comprenc que tu no ho diguis, però els qui el vàrem tractar el tenim també al costat dels grans homes i dones de Catalunya que ens obriren camí perquè mai no van creure en la derrota i així ens ho van transmetre.
Jaume