Encara no m'ho puc creure. Però aquesta tarda agafo un avió (1 no, 3) i demà al matí seré novament a Santiago de Xile. Aquest cop no hi vaig sol, m'acompanyen el reporter Josep Maria Domènech i el realitzador Quico Concellon, dos pesos pesants del "30 minuts". La direcció del programa va ajornar el reportatge (que volien emetre per Setmana Santa) i després va decidir que el tema donava però que les imatges que vàrem fer amb el Pablo no eren suficients, per tant ens en calien més. "Hi haurem de tornar!" I, encara no tinc la maleta feta, però aquesta tarda marxem.
12 hores de rodatge (més 1 que ens vem deixar a casa del Pablo) no són suficients. "Potser sí per a un bon reportatge al TN, però no per explicar les històries que porten la marca del 30", segons em deia en Joan Salvat. La marca i el prestigi; per tant que el tema interessi i que s'hi aposti amb un altre viatge i amb un equip propi per aprofondir en les històries de l'Edgar, el Lucho, el Claudio... és molt important. Potser sí que haguèssim avançat més si s'hagués cregut en el projecte inicialment, potser m'hagués estalviat el neguit d'aquests darrers dies (sobretot des de dimarts en que es va confirmar el viatge) i l'embolic que hem hagut d'improviosar amb en Pere, en Marçal i en Joan Maria per cobrir les classes que deixo penjades a la Facultat... però tant se val, el més important és que el casteller de Xile tindrà un "30" i, ara més que mai, penso que a més de ser un bon producte per a un programa de tant prestigi, contribuirà a "l'abans i el després" que aquesta història xilena imprimirà a la història dels castells. " Per fer 'Balseros' -em deia en Pep Domènech- vàrem estar 5 anys i només en van sortir 2 '30 Minuts' previs i la pel·lícula" . I la comparació em va agradar.
Estimat Xavier.
Per quan se t'acabin les idees, aquí en van algunes:
- Digues que la llum ara és molt diferent i que cal esperar uns dies a veure si torna la mateixa de l'altra vegada: segur que aconsegueixes allargar-ho una mica.
- Com que amb una cinta es veu que no n'hi ha prou perquè t'enviïn a buscar-la, aquesta vegada deixa't a casa del Pablo el trípode, les ray-ban i uns documents secrets sobre com fer castells amb forma de piràmide invertida.
- Quan tornis, digues que és bàsic tenir unes imatges de com es viu a Xile, i a Rio de Janeiro, que és allà a la vora, el record del primer aniversari de l'expedició castellera catalana, i després del segon, i del tercer...
Apa-li, no treballeu massa, i si pateixes molt per haver deixat penjats els teus alumnes, pren-los amb tu i que facin el making off del 30!
Teu i envejós,
Martí-*
Hola Guapu.., ja veus que t'escric desde un mail diferent és el del hans que ja te ordinador portatil. Que és això de que t'en vas un altre cop. Si ja veig que es una excusa raonable, però vaja tu no nesecites excuses, perquè sempre tens un peu fora de casa. que us ho paseu molt be ampliant el reportatge.
xcapdevila |
dissabte, 29 de març de 2008 | 06:34h
Si no em falla la memòria, ets el del Terços Amunt, oi? En tot cas m'encanta que em segueixis. El reportatge superarà totes les meravelles periodístiques que ja has llegit en aquest bloc, que ja és difícil ja...
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
Encara no m'ho puc creure. Però aquesta tarda agafo un avió (1 no, 3) i demà al matí seré novament a Santiago de Xile. Aquest cop no hi vaig sol, m'acompanyen el reporter Josep Maria Domènech i el realitzador Quico Concellon, dos pesos pesants del "30 minuts". La direcció del programa va ajornar el reportatge (que volien emetre per Setmana Santa) i després va decidir que el tema donava però que les imatges que vàrem fer amb el Pablo no eren suficients, per tant ens en calien més. "Hi haurem de tornar!"
Per quan se t'acabin les idees, aquí en van algunes:
- Digues que la llum ara és molt diferent i que cal esperar uns dies a veure si torna la mateixa de l'altra vegada: segur que aconsegueixes allargar-ho una mica.
- Com que amb una cinta es veu que no n'hi ha prou perquè t'enviïn a buscar-la, aquesta vegada deixa't a casa del Pablo el trípode, les ray-ban i uns documents secrets sobre com fer castells amb forma de piràmide invertida.
- Quan tornis, digues que és bàsic tenir unes imatges de com es viu a Xile, i a Rio de Janeiro, que és allà a la vora, el record del primer aniversari de l'expedició castellera catalana, i després del segon, i del tercer...
Apa-li, no treballeu massa, i si pateixes molt per haver deixat penjats els teus alumnes, pren-los amb tu i que facin el making off del 30!
Teu i envejós,
Martí-*
Que és això de que t'en vas un altre cop. Si ja veig que es una excusa raonable, però vaja tu no nesecites excuses, perquè sempre tens un peu fora de casa. que us ho paseu molt be ampliant el reportatge.
Ja tinc ganes de veure aquest reportatge, després de tants dies seguint-ho pel bloc :)
En tot cas m'encanta que em segueixis. El reportatge superarà totes les meravelles periodístiques que ja has llegit en aquest bloc, que ja és difícil ja...