Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta,
1924 - València, 1993). Poeta i periodista. Considerat el principal
renovador de la poesia valenciana contemporània, és també recordat com
el poeta més gran que ha donat el País Valencià, del segle XV fins a
l'actualitat, és a dir, des de l´època d'Ausiàs March i Roís de
Corella.
Dels seus llibres de poesia, destaca el segon volum de l'Obra Completa, Les pedres de l'àmfora,
que va rebre els premis Lletra d'Or (1974) i Crítica Serra d'Or (1975).
Són remarcables també dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià.
Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de
les Lletres Valencianes (1984). Diversos cantants han musicat poemes
seus. D'entre ells, sobresurt Ovidi Montllor amb Coral romput. Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
A continuació podeu llegir un fragment de la seva poesia:
Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sino l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
Vicen Andrés Estellés ( Llibre de meravelles, 1971 )
