El resultat de les últimes eleccions del 9 de març han deixat, per Catalunya, un panorama pitjor que el que vàrem viure en l'anterior legislatura.
Si després del reguitzell de promeses incomplides pel senyor Rodríguez Zapatero, envers Catalunya, aquest ha aconseguit millorar els seus resultats i els del PSOE al nostre país, podem pensar sense por a equivocar-nos, que el PSOE ni la seva marca blanca a Catalunya el PSC, no tenen cap intenció d'afrontar, ara per ara, els temes que avui en dia són cabdals pel futur desenvolupament de Catalunya i dels catalans: desplegament de l'Estatut, nou sistema de finançament, la gestió de l'aeroport de Barcelona, la transferència dels de Girona, Reus i Sabadell a la Generalitat... o qualsevol altre. Per tant tampoc sembla que tingui sentit donar suport ni a la investidura de Rodríguez Zapatero com a president de govern ni, tampoc a la de Bono com a president del Congrés dels Diputats. A més en l'anterior legislatura les forces catalanistes a Madrid, ERC i CiU, han pogut comprovar quin és el valor real de les promeses del president del govern espanyol (cap) i fins quin punt és inútil donar-li suport per endavant.
Durant els darrers quatre anys Catalunya va patir un govern del PSOE, en termes econòmics diríem que el nostre país i tots els catalans vàrem fer un negoci ruinós. Però tampoc les coses han acabat de funcionar pels partits catalanistes, ERC i CiU, els resultats electorals són una bona mostra de que alguna cosa no s'ha fet prou bé.
Quan a Zapatero se li dóna un xec en blanc, el catalanisme surt perdent. A veure si aquesta vegada hem aprés la lliçó.
