Pocs actors han fet una primera aparició cinematogràfica tan impactant com Richard Widmark en aquesta pel·lícula. Només és el quart nom del repartiment i surt en poques seqüencies, però es menja amb patates el protagonista, el mediocre Victor Mature. Widmark és Tommy Udo, un psicòpata capaç de tirar escales avall una pobra invàlida (aquesta seqüència es va recordar molt ahir) i que, com no podia ser d’altra manera, mor al final com una rata de claveguera. La pel·lícula està molt ben dirigida per l’infal·lible Henry Hathaway, que la va rodar tota en escenaris reals, fet molt estrany a l’època i que li dóna una gran autenticitat. La història, que comença amb un atracament antològic d’una joieria situada en un gratacels, se centra en la regeneració d’un delinqüent, via delació dels seus col·legues. L’únic problema del film és la presència de Victor Mature, que per postres és capaç d’enamorar l’angelical Colleen Gray. Quan el futur Samsó abraça la noia, la sensació d’horror s’apodera de l’espectador.
