infiltrat |
divendres, 28 de març de 2008 | 23:48h
L'M, el meu fill,
m'acompanya a felicitar la meva mare pel seu aniversari. Fa
setanta-vuit anys. L'M li porta, orgullós, un dibuix. Arribem
i la meva mare és a l'eixida ensenyant unes plantes a unes
veïnes de la seva edat. Una reunió d'àvies
venerables. Al veure'ns arribar deixa de parlar de plantes i decideix
lluir el net. No se com comencem a parlar de la sequera i per
sorpresa meva m'explica que per regar les plantes de l'eixida quan es
dutxa recull en una galleda l'aigua freda que surt abans de sortir-ne
de calenta. Després la carrega fins a l'eixida i rega les
plantes. Les seves amigues expliquen altres comportaments heroics.
Aquesta anècdota
és certa i atès que disposem de tecnologia per obtenir
aigua dolça la meva pregunta és: Qui no ha fet la seva
feina per arribar a aquest punt? Estem segurs que és licit
demanar qualsevol cosa als ciutadans sense explicar totes les
alternatives disponibles? Segurament la meva mare estaria a disposada
a pagar una mica més per l'aigua i poder-se estalviar el
transvasament dutxa eixida.
Crec que massa sovint,
potser sempre, les governs fan allò que els és més
fàcil. Per exemple, ens creen mala consciència si no
reciclem però els supermercats segueixen regalant bosses de
plàstic. Creen un sofisticat sistema per controlar la
velocitat dels cotxes a les carreters però permeten vendre
cotxes que van a velocitats absurdes. Sigui dit de passada que
reciclar i conduir amb prudència em semblen dos comportament
lloables i que jo practico per descomptat.
Em posa la pell de gallina la bona fe de la gent, i aquest govern que tenim que enganya sense miraments. Es com allò de molt demanar estalviar aigua i després deixar-la escolar per les canonades que ningú no vigila.
