La jornada avui ha començat abans de les 6 del matí, hem anat a buscar l'Edgar a casa seva, hem vist com es llevava, es rentava les dents i esmorzava amb el seu germà Bastian, que promet ser un enxaneta tant bo com ell, i l'hem acompanyat a l'escola. Allà hem compartit classe de matemàtiques, pati amb formació i himne nacional, i classe de casteller, a càrrec del Christrian Gómez.
La jornada ha estat intensa però molt satisfactòria; hem arribat a l'hotel a les 11 de la nit, però hem continuat descobrint dimensions desconegudes als castells del món, als futurs Castellers Sense Fronteres, sentides amb accent xilè.
A la tarda hem anat a Cerro Navia on la colla local feia el primer assaig després de la visita al gener dels Castellers de Vilafranca, amb noves incorporacions i noves il·lusions. La sessió de coaching que has seguit després amb els monitors d'aquesta comuna i el Lucho Carrasco ha estat molt interessant. En Marcos Lara i -sobretot- en Fèlix Miret han estat els convidats d'honor; però també ens hi han afegit a nosaltres, "el equipo de la Televisión Catalana que esta vez sí que ganará un óscar de Hollywood".
I al vespre assaig intens amb la colla de Lo Prado que demà celebrarà el primer aniversari de la seva presentació oficial; i a l'assaig una conversa molt interessant amb la Maria Isabel i la Emperatriz, la mare i l'àvia de l'Edgar.
HOLA! Fins avui no he pogut entrar al bloc, ja em vas dir que tornaves marxar, no vam poder tornar a parlar, espero que et surti una feina molt bona i original, ara no em puc allargar més, entro treballar d'aquí 5 minuts...SORT I UNA ABRAÇADA. ISABEL
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
Ha anat molt bé, però cansadets, deunidor.