Que el conseller Baltasar segueixi mantenint el càrrec, després de tot el que ha passat aquests dies, demostra que la Generalitat de Catalunya no serveix per res, que és intrascendent.
No vull comentar a fons aquest tema sinó recordar una frase que m'ha cridat l'atenció, enmig de la polèmica, procedent d'algun membre del govern espanyol (el que sí que mana, ens agradi o no): "les dessaladores són el futur, perquè és l'única solució estructural que no ens fa dependre de la climatologia".
No, és clar, no ens faran dependre de la climatologia. El que no diuen és de qui ens faran dependre, perquè a ells els va el negoci i per vendre'ns la moto ens han d'amagar les tares.
(seguir llegint)
No vull comentar a fons aquest tema sinó recordar una frase que m'ha cridat l'atenció, enmig de la polèmica, procedent d'algun membre del govern espanyol (el que sí que mana, ens agradi o no): "les dessaladores són el futur, perquè és l'única solució estructural que no ens fa dependre de la climatologia".
No, és clar, no ens faran dependre de la climatologia. El que no diuen és de qui ens faran dependre, perquè a ells els va el negoci i per vendre'ns la moto ens han d'amagar les tares.
(seguir llegint)
Partim d'una premisa indiscutible: si a Catalunya no plou prou, tenim un problema. Si plou prou, el problema deixa d'existir. I donat que fa uns quants anys que no plou ni la meitat del que hauria de ploure, tenim un problema.
La solució pot anar per dues bandes: o fer que plogui més, o que no calgui que plogui tant com abans. Descartada la primera, ens quedem amb la segona, i aquí se'ns obre de nou la tria: augmentem l'oferta alternativa, o disminuim la demanda?
Començo per la darrera: podem disminuir la demanda reduint la població (descartada) o "amb una cultura de l'aigua". A aquesta última opció s'hi abonaven els pijoprogres quan estaven a l'oposició, perquè les paraules són gratuïtes i el seu ramat de votants no els demanava cap explicació de com es feia això. Ara que governen i el país se'ls mor de set, reconeixen per omissió que això no és cap solució quan venen mal dades. Les "cultures de l'aigua" s'han de tenir amb sequera o sense, però quan no hi ha aigua, esdevenen paraules sense sentit.
Passem a opcions serioses: augmentar l'oferta alternativa és construir nous embassaments, portar aigua d'altres conques o treure-la del mar.
Algun dia ens haurem de preguntar on posar aigua per 7-8 milions de persones, i segurament per fer-ho calgui expropiar alguna vall amb la seva urbanització incorporada, talment com va fer Franco amb els pobles de Tivissa, Mequinensa o Sau. Però tots sabem què succeeix quan algú planteja aixecar una paret de formigó i negar centenars d'habitatges i milers d'hectàrees de sòl edificable, o sigui que no ens ho plantejarem com una solució a la sequera d'enguany.
ICV defensa portar aigua del Segre, el PP de l'Ebre, CiU del Roine i el PSOE del mar (sincerament, desconec què proposa ERC). La del Segre és una bajanada de tal magnitud que no cal ni plantejar-se-la, és anticipar aigua que havia s'acabar abastint un d'aquests embassaments que tenim sota mínims. Portar-la de l'Ebre implica barallar-se amb mitja Espanya, i portar-la del Roine, pagar religiosament un cànon a França.
Portar-la del mar és gratis? Doncs no, cal energia per treure-la, energia per dessalar-la, i energia per injectar-la cap amunt (doncs encara que li canviéssim el nom a la llei de la gravetat, aquesta seguiria empenyent l'aigua cap avall, com ha fet sempre). Ens allibera de la pluja, dels ecologistes i d'altres conques avaricioses que pretenen una cosa tant indigna com vendre el que és seu, sí, però ens encadena a una cosa anomenada "fonts d'energia".
D'on treurem l'energia per realitzar aquest procés? Farem més hidroelèctriques? Necessiten embassaments. Passa paraula.
Eòliques? Resulta que l'energia més neta té un problema, i és que als senyors ecologistes que es neguen a la construcció de nuclears (una altra que descartem) no els agrada com queden aquests molins enmig de la muntanya (i els entenc, tant costaria buscar un disseny més variat i agradable?) L'energia solar sembla que de moment no és prou eficient per substituir les altres de què disposem, i això ens deixa amb l'entranyable recurs de les fonts "no renovables": el gas i sobretot el petroli.
Més dessaladores equival a més gas i més petroli. A importar, és clar, pagant religiosament als àrabs i veneçolans (per aquí deu anar la història?) allò que no volem pagar als francesos, i sense la garantia de que aquest recurs no s'esgoti en una generació.
Realment les dessaladores són la solució?
La solució pot anar per dues bandes: o fer que plogui més, o que no calgui que plogui tant com abans. Descartada la primera, ens quedem amb la segona, i aquí se'ns obre de nou la tria: augmentem l'oferta alternativa, o disminuim la demanda?
Començo per la darrera: podem disminuir la demanda reduint la població (descartada) o "amb una cultura de l'aigua". A aquesta última opció s'hi abonaven els pijoprogres quan estaven a l'oposició, perquè les paraules són gratuïtes i el seu ramat de votants no els demanava cap explicació de com es feia això. Ara que governen i el país se'ls mor de set, reconeixen per omissió que això no és cap solució quan venen mal dades. Les "cultures de l'aigua" s'han de tenir amb sequera o sense, però quan no hi ha aigua, esdevenen paraules sense sentit.
Passem a opcions serioses: augmentar l'oferta alternativa és construir nous embassaments, portar aigua d'altres conques o treure-la del mar.
Algun dia ens haurem de preguntar on posar aigua per 7-8 milions de persones, i segurament per fer-ho calgui expropiar alguna vall amb la seva urbanització incorporada, talment com va fer Franco amb els pobles de Tivissa, Mequinensa o Sau. Però tots sabem què succeeix quan algú planteja aixecar una paret de formigó i negar centenars d'habitatges i milers d'hectàrees de sòl edificable, o sigui que no ens ho plantejarem com una solució a la sequera d'enguany.
ICV defensa portar aigua del Segre, el PP de l'Ebre, CiU del Roine i el PSOE del mar (sincerament, desconec què proposa ERC). La del Segre és una bajanada de tal magnitud que no cal ni plantejar-se-la, és anticipar aigua que havia s'acabar abastint un d'aquests embassaments que tenim sota mínims. Portar-la de l'Ebre implica barallar-se amb mitja Espanya, i portar-la del Roine, pagar religiosament un cànon a França.
Portar-la del mar és gratis? Doncs no, cal energia per treure-la, energia per dessalar-la, i energia per injectar-la cap amunt (doncs encara que li canviéssim el nom a la llei de la gravetat, aquesta seguiria empenyent l'aigua cap avall, com ha fet sempre). Ens allibera de la pluja, dels ecologistes i d'altres conques avaricioses que pretenen una cosa tant indigna com vendre el que és seu, sí, però ens encadena a una cosa anomenada "fonts d'energia".
D'on treurem l'energia per realitzar aquest procés? Farem més hidroelèctriques? Necessiten embassaments. Passa paraula.
Eòliques? Resulta que l'energia més neta té un problema, i és que als senyors ecologistes que es neguen a la construcció de nuclears (una altra que descartem) no els agrada com queden aquests molins enmig de la muntanya (i els entenc, tant costaria buscar un disseny més variat i agradable?) L'energia solar sembla que de moment no és prou eficient per substituir les altres de què disposem, i això ens deixa amb l'entranyable recurs de les fonts "no renovables": el gas i sobretot el petroli.
Més dessaladores equival a més gas i més petroli. A importar, és clar, pagant religiosament als àrabs i veneçolans (per aquí deu anar la història?) allò que no volem pagar als francesos, i sense la garantia de que aquest recurs no s'esgoti en una generació.
Realment les dessaladores són la solució?
Algunes puntualitzacions... Tot bombatge requerirà energia, tant si hem de dur aigua del nord, del sud o de la platja. Posats a comptar, salvar els Pirineus té un cost força considerable.
Jo en aquest cas, aposto per realitzar polítiques d'estalvi d'aigua i de bona gestió de la xarxa, alhora que per les dessaladores. És clar que necessitem energia, i hem d'aprofitar una font de la quan no has parlat: les nuclears.
La nuclear.... què en pensa, ICV? Per què no tanquen Ascó? No s'hi atreveixen, potser?
Suposo que quan dius 'dessalar' (el bacallà) vols dir dessalinitzar (l'aigua de mar). Les dessalinitzadores despenen actualment sols un 10 per cent de l'energia que les de fa vint anys.
Transvasar aigua del Segre durant 8 mesos per fer front a l'emergència no és cap bajanada. Les obres per a fer aquest transvàs costen 20 milions d'eurons; només un mes de lloguer dels vaixells per dur-nos aigua de qui sap on costa 22 milions d'eurons, més els milions que ja s'estan pagant de precontracte dels vaixells.
L'energia eòlica a Catalunya --amb ecologistes o sense-- és intranscendent, no eixsteix, sembla que no interessa a ningú, començant per les companyies elèctriques que posen totes les traves a la connexió a la xarxa elèctrica, com fan també amb els 'horts' de panells solars.
La millor solució és el decreixement, començant per:
Privar de construir més urbanitzacions de, posem, 5.000 habitatges en pobles que amb prou feines arriben als 1.000 habitants.
Deixar de fer polígons 'industrials' on no hi ha aigua.
Pagar el viatge de tornada a casa seua a tota la immigració arribada només per a enriquir més a quatre empresaris i alhora servir a la secular colonització espanyola de casa nostra.
El consum d'aigua és geomètric en el temps; passar en pocs anys a tenir 7,5 milions d'habitants significa que hem assolit en cinc anys les previsions (del 2003) de població anunciades per a l'any 2025.
De petroli en sobra, no ens l'acabarem ni a curt ni a mitjà termini (més de cent anys), amb independència de la meua opinió desfavorable al seu ús com a matèria prima per a obtenir energia elèctrica o combustible. El que passa és que els països que en tenen especulen per a obtenir més guanys amb la seua venda. Si hi hagués llibertat d'extracció, el preu del petroli baixaria massa i ja no seria tant bon negoci. Per cert, Catalunya és productora de petroli i, contràriament a la resta dels països productors del món, paguem la benzina més cara.
La resta del comentari m'agradaria respondre'l amb més calma. Ho faré, Enric. Gràcies.