L'exposició "Ramon Barnils, periodista de referència" s'inaugura aquest dimarts, a les vuit del vespre, a la Biblioteca Jaume Fuster de Gràcia, al costat de la plaça de Lesseps. La mostra torna a Barcelona després d'un any i tres mesos, ja que des que es va poder veure a la Universitat Pompeu Fabra, el desembre del 2006, no havia retornat a la nostra ciutat. Entremig, ha viatjat a Valls, Sant Cugat, Palma de Mallorca, Girona i Lleida, sempre amb l'objectiu que el màxim de gent, i sobretot els estudiants de Periodisme, puguin saber alguna cosa més d'aquest professional de referència per a molts de nosaltres (per això, la majoria formem part d'un grup que du el seu nom). Amb tants trasllats, els plafons han necessitat una re-impressió, perquè ja començaven a semblar una mica vells. Però el contingut de la mostra és el mateix; segur que a la Biblioteca gracienca, per on passen centenars de persones diàriament, és un bon lloc perquè molta gent prengui consciència de la importància que va tenir aquest periodista, malgrat que alguns intentin menystenir-lo, encara ara, set anys després de la seva mort. (N'hi ha més)
Jo vaig tenir la sort de conèixer-lo com a professor, a l'Autònoma, durant dos anys seguits. Llavors no em vaig adonar de la seva importància; sí, vaig aprendre coses, però no vaig treure-li gaire profit. Va ser després, quan ja treballava a El temps, quan vaig adonar-me'n de la seva qualitat, especialment com a articulista, fins al punt que guardo una bona colla dels seus articles, retallats de la mateixa revista "El temps", però també d'altres publicacions on ell col·laborava. Per cert, que avui he estat a l'Autònoma parlant amb els responsables que l'exposició pugui acabar la seva itinerància a la Biblioteca de Comunicació del campus de Bellaterra, i m'ha semblat que el tema està ben encarrilat, de cara al pròxim octubre. Ara cal veure si la Facultat de Ciències de la Comunicació s'implica en el projecte i prepara, juntament amb el Grup Barnils, un bon programa d'activitats paral·lel a l'Exposició. Crec que seria una bona manera de fer-se perdonar que mai, des que en Barnils va deixar de ser professor, li ha dedicat ni una activitat acadèmica ni un petit homenatge.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
No ens coneixem de fa gaire, però el bloc de la Bel Zaballa és tant interessant, per la forma com explica les coses i per les coses que explica, que em permeto de recomanar-lo.
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
L'exposició "Ramon Barnils, periodista de referència" s'inaugura aquest dimarts, a les vuit del vespre, a la Biblioteca Jaume Fuster de Gràcia, al costat de la plaça de Lesseps. La mostra torna a Barcelona després d'un any i tres mesos, ja que des que es va poder veure a la Universitat Pompeu Fabra, el desembre del 2006, no havia retornat a la nostra ciutat. Entremig, ha viatjat a Valls, Sant Cugat, Palma de Mallorca, Girona i Lleida, sempre amb l'objectiu que el màxim de gent, i sobretot els estudiants de Periodisme, puguin saber alguna cosa més d'aquest professional de referència per a molts de nosaltres (per això, la majoria formem part d'un grup que du el seu nom). Amb tants trasllats, els plafons han necessitat una re-impressió, perquè ja començaven a semblar una mica vells. Però el contingut de la mostra és el mateix; segur que a la Biblioteca gracienca, per on passen centenars de persones diàriament, és un bon lloc perquè molta gent prengui consciència de la importància que va tenir aquest periodista, malgrat que alguns intentin menystenir-lo, encara ara, set anys després de la seva mort.
