Crec que l'únic que aprens de bo en aquesta vida és a doldre't, primer pels amics que se n'han anat, una nostàlgia sinó vols dir-li dolor pel temps de la joventut que s'allunya a passes lleugeres. A doldre't per la marxa imminent dels pares, que a vegades és com doldre's per un ganivet esmolat per tot el que podria haver-se dit però no va dir-se. Hi ha tanmateix un dolor que són com infinites agulles, un dolor terrible de les nits que passes en vetla esperant insomne una trucada o reconeguent el soroll d'una moto que passa, l'únic dolor que dol més lluny de les pròpies corades.
