Em comenta l’amic Lluís Seguí com
recula el mot tatxell en l’ofici de
l’obra. Per als profans en el lèxic de la construcció, el tatxell (mot que no
recull cap de diccionari) és una rajola plana, sense forat, d’aproximadament
Ja posats en el lèxic del món
de la construcció, tot recordant els temps en què vaig treballar de lluidor de barreja o barrejador (barreja: arena garbellada i ciment), li comente a Lluís que els
diccionaris no recullen l’accepció lluir, i només admeten arrebossar.
Arrebossar:
(DCVB):
Cobrir una paret amb guix, morter o ciment, i allisar-la tapant els clots i
falles.
(DIEC2)
Cobrir amb una capa de morter, calç, ciment o guix (el parament d’una paret,
d’un mur).
Els espanyols en diuen, tant
si el material és barreja com si és algeps, enlucir.
Hem pensat que potser per això els nostres lexicòlegs han pres lluir com un castellanisme. En
qualsevol cas, en l’ofici d’obrer d’aquesta banda catalanoparlant, arrebossar i
lluir són tasques diferents. Així, si parlem d’un paret vella, després de
picar-la per traure-li el material vell, es reompli i s’anivella, tasca aquesta
que denominem arrebossar. Després es
mestreja. Mestrejar: establiment
previ de reglades o mestres que asseguren la regularitat del pla. I finalment
es llueix la paret. Si la paret es nova, es llueix directament.
I una última aportació: l’eina
de la fotografia és una catalana.
S’usa per traure el material de la caldereta.
Aprofite l'avinentesa per felicitar-te de tot cor per les novel·les que m'han fet xalar a la gana. M'ha agradat especialment veure tantes paraules pròpies de la Costera que tant he havia escoltat de menut.
Salutacions Toni