Vicky Cristina Barcelona, la famosa pel·lícula que Woody Allen va rodar a la capital catalana l'any passat, es projectarà als cinemes del país doblada al català i en versió original en anglès, segons va anunciar ahir Jaume Roures durant una entrevista a RAC1. Això que hauria de ser normal esdevé notícia perquè és públic i notori que les produccions doblades al català arriben en comptagotes als cinemes, on el predomini del castellà és aclaparador, escandalós fins i tot. Les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura són molt contundents i aclaridores. Si tothom que viu i treballa a Catalunya com a mínim entén el català, o així hauria de ser, no té cap justificació que es passin pel·lícules en castellà als cinemes del país quan han estat rodades en altres llengües. Tampoc és normal que tinguem un nivell tan baix d’anglès, però en tot cas aquest és un altre debat, no menor, perquè tot i que es comencen a prendre mesures per resoldre aquest dèficit ens hi hem posat massa tard i la poca competència en la llengua franca del segle XXI ens resta competitivitat de manera alarmant en el món global.

Roures ha dit que la versió del film doblada al castellà es comercialitzarà només a la resta de l’Estat espanyol preguntant-se en veu alta per què s’hauria de passar en les sales d’aquí havent-se doblat al català. La seva argumentació és de lògica pura però ja se sap que en aquest país ens regim per esquemes que si destaquen per alguna cosa no és precisament pel sentit comú. Que una productora potent com Mediapro, que també produirà les pròximes tres pel·lícules de Woody Allen, faci aquest pas per trencar inèrcies absurdes però difícils de revertir és molt més transcendent del que pot semblar a primera vista. Vicky Cristina Barcelona genera molta expectació, la gent vol conèixer com el director novaiorquès ha retratat la ciutat i de ben segur que serà un èxit de taquilla. Quan es demostri que distribuir només pel·lícules doblades al català al costat de les produccions en versió original no fa perdre públic alguns es quedaran sense justificacions.

Les majors al·leguen que l’alt cost del doblatge de les pel·lícules per un mercat petit com el català no és rendible. Però fins i tot rebent ajudes públiques de l’administració catalana per doblar les pel·lícules continuen distribuint-ne poques còpies, que a sobre de vegades es projecten en cinemes petits, allunyats dels centres d’activitat lúdica més concorreguts o en horaris intempestius. Si el cost del doblatge és car (cosa que caldria estudiar si és certa) no ho deuen ser tant les subtitulacions. Per això també ens hem de preguntar per què les versions originals són gairebé sempre subtitulades al castellà en comptes del català.

També cal tenir en compte que per integrar els nouvinguts d’orígens diversos seria altament pedagògic que les pel·lícules més comercials només es poguessin veure en la llengua pròpia del país. Triar és difícil perquè l’oferta en català és molt minsa, sovint insignificant, però encara que fos del 50% contra el 50% els que no dominen el català optarien majoritàriament pel castellà, el més còmode és no esforçar-se si no en tens necessitat. El català és una llengua en inferioritat en molts àmbits però especialment en el sector lúdic. I com que la societat d’avui és cada cop mes ociosa i els joves són els principals consumidors d’oci i cultura és vital adoptar mesures per corregir urgentment la desproporció d’oferta en aquest àmbit. En el cas del cinema el problema és molt greu per no parlar del que passa per exemple amb els videojocs. I la millor manera d’actuar per canviar les coses és des de la normalitat En aquest sentit el gest anunciat per Roures és important i obre una via a explotar.

Evidentment no cal caure en extremismes com el de fer doblar al català produccions rodades en castellà, idioma que aquí tothom entén i parla perfectament (sense oblidar, però, la particular situació de la Catalunya Nord) però sí que resultaria enormement positiu que les pel·lícules rodades en altres llengües es programin en versió original subtitulada al català en aquells cines que en programen i només doblades al català en les sales més comercials. Entre la valentia d’empresaris com Roures i accions com les que l’ICIC ha anunciat per potenciar les produccions del país la trista realitat d’ara pot començar a modificar-se. Si parlo de valentia és perquè ahir mateix ja eren molts els mitjans espanyols que tractaven la notícia de manera totalment tendenciosa i acusatòria. També perquè el més fàcil per a un empresari a qui li van bé les coses és acomodar-se a la situació vigent. Ara bé, haurem d’estar alerta per comprovar si Mediapro fa el mateix amb totes les seves produccions a partir d’ara. En cas contrari hauríem de pensar que potser només es tracta d’una contrapartida política pels diners que la Generalitat va abocar a la pel·lícula en qüestió. I seria desitjable que no fos així.