cbort |
dimarts, 8 d'abril de 2008 | 18:22h
L'educació sempre és un debat apassionant tot i que en els darrers anys les polítiques erràtiques de tots els governs i l'experimentació perillosa (no pas amb gasosa com hauria de ser en un terreny tan sensible i important) han emboirat a base de soroll i debat mesquí la necessària reflexió global, pausada i sobretot compartida que requereix un àmbit tan determinant. Catalunya suspèn en educació (ja ho vaig referenciar) i ara, en plena reforma de nou, hi ha coses que encara no se solucionen i que demanen reflexió i acció alhora.Perquè, digeu-me què fa un adolescent de, posem 13 anys, en un institut ordinari quan manifesta clarament que té interès a ser mecànic o fuster o torner o instal·lador i se li nega aquesta oportunitat? La igualtat d'oportunitats genèrica s'ha convertit en una presó per a alguns i en un patiment per a molts. No fóra millor dir oportunitats per a tothom segons allò que necessiti? (segueix)
Fins als 16 generalment l'alumnat no pot abandonar el sistema ordinari basat en el trípode: aula, mestre, continguts. Hom ha parlat de programes especials per a alumnes a partir de 15 anys que no s'han generalitzat, ni tan sols sé si n'hi ha algun. La realitat és que molts alumnes amb 13 o 14 anys ja saben que no volen estudiar, i saben que tenen dèficits importants de caràcter acadèmic. No se senten bé treballant hores i hores (si ho fan) en una llibreta o full i mirant llibres i pissarra, escoltant discursos sense sentit per a ells. I molts d'ells diuen a crits que volen aprendre un ofici, pràctic. No són, per tant, delinqüents ni éssers asocials. El sistema, tanmateix, els hi converteix sovint. Són les seves primeres víctimes ; sobre ells cauen les sancions perquè, és clar, tantes hores a l'aula sense entendre res no ho aguanta ningú i esclaten conflictes o desafiaments al sistema, que rep el professorat, una altra de les víctimes.
Recordeu la figura de l'aprenent? Alguns dels meus amics d'infància deixaven l'escola als tretze o catorze anys i entraven a treballar d'aprenents. Avui molts són excel·lents professionals.
Actualment, amb el paradigma progressista de la igualtat d'oportunitats (tothom les mateixes) s'ha oblidat que no tots necessiten oportunitats idèntiques. De fet, només se'ls concedeix l'"oportunitat" de romandre als centres fins als 16 anys.
Calen solucions, itineraris diferenciats que combinin l'aprenentatge laboral amb uns coneixements mínims. Mentre això no passa, alguns alumnes entre els 12/13 anys i els 16 es malmenten i agafen mals hàbits. És la seva particular protesta.
Recordeu la figura de l'aprenent? Alguns dels meus amics d'infància deixaven l'escola als tretze o catorze anys i entraven a treballar d'aprenents. Avui molts són excel·lents professionals.
Actualment, amb el paradigma progressista de la igualtat d'oportunitats (tothom les mateixes) s'ha oblidat que no tots necessiten oportunitats idèntiques. De fet, només se'ls concedeix l'"oportunitat" de romandre als centres fins als 16 anys.
Calen solucions, itineraris diferenciats que combinin l'aprenentatge laboral amb uns coneixements mínims. Mentre això no passa, alguns alumnes entre els 12/13 anys i els 16 es malmenten i agafen mals hàbits. És la seva particular protesta.
