jordimunoz |
dimarts, 8 d'abril de 2008 | 18:36h
Divendres farà quinze anys que van assassinar Guillem Agulló. Com molt bé diuen uns bons amics a un llibre que no fa molt que ha eixit, aquell assassinat fou un moment clau per a la nostra generació. Vam aprendre a hòsties. I vam saber el pa que s’hi donava, a València. Jo vaig arribar al Benlliure uns mesos més tard, i vaig viure de prop el procés judicial i tot el que el va envoltar. I ho recorde com si fos ahir. Les mentides. La terrible campanya de Las Provincias de María Consuelo Reyna per disculpar els assassins i negar la dimensió política dels fets. La dreta valenciana capaç de treure ferro a l’assassinat d’un jove per motius polítics. Sense matisos, sense pietat. I a nosaltres ens va tocar viure eixe ambient. I les pintades de ‘Guillem jódete’. I els crits i les pancartes a Mestalla. I la prepotència del feixisme local. I les hòsties. I la vergonyosa sentència. I els silencis. I la indissimulada alegria dels fills de puta. Però nosaltres vam aturar els instituts, i vam omplir autobusos per anar al judici. I vam cridar. I vam eixir al carrer. Moltes vegades. I vam saber què era la ràbia. I la por. Però sobretot, no ens vam resignar. En part, allò ens ha fet ser qui som. I hem decidit que no serem estrangers a la nostra terra. I per això busquem el nostre futur en les nostres arrels. I per això no oblidem, ni oblidarem.
Gràcies també per recordar-me aquells temps i aquesta ferida, que, per desgràcia, mai va ser tancada.
http://antifeixistes.org/ampli_noticia.php?id=244