Duc una molt mala setmana. Dimecres passat ens va deixar Manel-Claudi Santos, amic, escriptor, 47 anys. Avui m'he desdijnat amb la notícia, a portada del diari, de a mort de Pau Taura Puigserver, amic, llibreter, 59 anys.
Sabia que Pau Taura estava molt malalt. Ell mateix m'havia donat notícia, fa un parell de mesos, de la seva malaltia. Feia temps que no ens véiem i vàrem quedar que passaria un capvespre per Quòrum, la seva nova llibreria, i aniríem a prendre un cafè.
No ha pogut ser. Dijous passat, quan encara no m'havia refet del cop de la mort de Manel-Claudi, em va trucar Pau i em va dir que estava ingressat a una clínica; volia parlar-me d'uns temes professionals, unes futures col·laboracions, i jo l'insistia en deixar-ho per a quan sortís. No podia ser més clar: em va dir, amb aquestes mateixes paraules, que "jo d'aquí no en sortiré" i va fer referència directe a una metàstasi irreversible. Vaig quedar fet pols, però volent convéncer-me que encara podríem prendre aquell cafè. No ha pogut ser.
Pau Taura era un llibreter poc convencional, amb un punt d'aparent contradicció. Potser cap col·lega del seu gremi tenia tan clara la necessitat de la professionalització, que una llibreria era un negoci; però, al mateix temps, era capaç d'embarcar-se en qualsevol aventura de les que sabia que no entraria gran cosa: "em don per satisfet -em deia un dia- si no hi he de perdre massa doblers".
Una d'aquestes aventures va ser la revista Llegir, en la qual em vàren embarcar ell i Biel Amer, que n'havia estat el primer director durant un parell de mesos. Durant uns quant anys vaig esmerçar no pocs esforços, amb Pau sempre feient-me costat, per tirar endavant un producte digne. Vàrem aconseguir que, bé com a articulistes, passassin per les planes de la revista alguns dels millors escriptors del país: Biel Mesquida, Antoni Serra, Miquel Cardell, Maria de la Pau Janer, José Carlos Llop, Biel Janer, Jeroni Salom, Manel-Claudi Santos... A la darrera etapa de la meva direcció, vaig embarcar els amics artistes perquè ens dissenyassin les portades, creant el número de cada edició amb el seu traç personal: Ramon Canet, Maria Carbonero, Joan Bennàssar, Cristina Escape...
Precisament, dijous passat em volia demanar que recuperàs la meva col·laboració amb ells i, concretament, amb la seva filla que ha pres les brides del negoci. Ara ja només puc, a més de manifestar-los el meu sincer condol, reiterar l'oferiement. DEP, amic.
Aquesta darrera Setmana del Llibre, tots en vàrem estar molt pendents, comptàvem amb ell i ja no va poder ser. Jo només el vaig veure un dia, per allà, quan muntàvem: va venir a veure com anava la feina, va estar una estona i se'n va anar, pobre. Me sap greu no haver pogut anar al funeral, avui. Una pena i sí: que en pau descansi.
Ah, i moltes gràcies per incloure'm en els teus enllaços. Faig el propi amb els teus blogs.