Dissabte, gasolinera del Sot del Pradals, Vic. Les
“karcher” a tota pastilla, el túnel de rentat amb cotxes fent cua. És l’hàbit
de la neteja, o el vici?
Heus ací a ciutadans que paguen els seus impostos
però que no prendré com a exemple. No poden suportar un cotxe brut i complint
amb el decret de la sequera no gasten aigua casolana i van al rentacotxes, on
sí que es pot gastar tota l’aigua que calgui. Paguen i deixen la carrosseria
com una patena. A més, col·laboren a mantenir una activitat econòmica i a fer
córrer el diner, que d’això es tracta.
Parafrasejant el bloc d’en Jordi Carbonell, tenim el que
ens mereixem.
-“ Vaig bé per anar a l’ermita? i el pagès li respon
-“A veure, camineu” I l’excursionista es posa a
caminar.
-“Així no hi arribareu mai, aneu en direcció
contrària”
De manera semblant, només els fets acrediten o no les
grans eloqüències i trobo a molta gent esverada per que no podrà fer l’ús
(desmesurat) de l’aigua tal com ho ha anat fent habitualment des de que som un
país desenvolupat de
Davant d’aquestes andanades dels “Almogàvers
mediàtics” la classe política s’acoquina, s’acolloneix, pensa en els vots i es
deixa arrossegar amb desgovern com una fulla pel torrent. Presa entre les
Patronals nervioses i els Benestants garantistes només li faltava que el broc
dels bancs ragi amb comptagotes, podem prendre mal tots plegats.
Tenim urgència d’un mentor, d’algú que
pensi, un conseller i guia a la manera antiga, un savi deseixit, una persona de
prestigi que ens digui les obvietats amb veu natural, sense cridar. I que li
fem cas.
L’assumpte de l’aigua com a exemple d’insolidaritat
es eloqüent. Com diu en Ramon Folch el problema no és que manqui aigua, és que vivim
com si el nostre fos un país d’aigua abundant.
L’aigua “de boca” son
El nou CTE (Codi Tècnic de l’Edificació), secció HE
4, punt 3.1.1, preveu una demanda mínima de 22 litres/persona/dia d’aigua
calenta sanitària (ACS) a
Esta molt estesa la “llegenda de la dutxa” segons
la qual cal dutxar-se cada dia un cop o dos, ni que hom estigui perfectament
net i polit perquè “fa brut” no fer-ho, i ets sent “incòmode”.
Hi podríem anar afegint molts altres (ab)usos
innecessaris, i residencials per arribar a un estendard de 500 litres/dia/llar
que es el que em cobren de mínim els gasti o no (45m3/trimestre). Si som 3
persones són 167 litres/persona. Galdosa manera de fomentar l’estalvi.
Ara ens demanen contenció i amenacen amb multes.
Bé, doncs no se quina diferència hi ha entre el que va al rentacotxes a
malbaratar una aigua de depuradora, aquella la dona que multen per rentar les
estores al jardí, amb una aigua que paga, i el que renta les estores a la
banyera on ningú el veu o s’hi relaxa amb
De tant fer números oblidem les evidències: al
nega-wat (el wat que s’estalvia), hi hem d’afegir el nega-litre.
Vivim com nous rics i la pobresa comença just en el
malbaratament, els malbaratadors ens empobreixen, ells s’ho poden pagar però el
país no.
I les majories malbaratadores, aviciades, és el graner de vots que conforma les
majories parlamentàries.
Estem arreglats
Nega-litre: una nova paraula que he après.
El meu rebut d'Aigües de Barcelona 31.10.07 - 30.01.08:
Consum: 23 m3.
Quota de servei : 13,23
Consum: 11,28
Cànon de l'aigua: 8,18
Clavegueram: 3,30
IVA: 2,29
TMTR (Taxa metropolitana tractament residus municipals): 11,60
Total: 49,88 (0,40 Euros / dia ).
Total a pagar: 49,88
Jo sóc una maniàtica de l'aigua. Tenc cisternes (piscines no), i amb l'aigua que he netejat la verdura hi rec un roseret.
Una de les coses que més m'indignen són les dutxes a la platja. Si es llencen 10 vegades al mar, són deu dutxes. Que esperin arribar a l'hotel, trob jo.
Per rentar-nos a nosaltres quan érem petits, posaven un ribell al sol, i podíem entrar i sortir del mar tot lo dia i no ens dutxaven fins que ens posaven el pijama: amb l'aigua del ribell escalfada amb energia solar...