En la denúncia, presentada al jutjat de guàrdia, l'afectat
assegura que va estar retingut una hora i que es va sentir vexat. El cos de la Policia Nacional
respon que s'ha "inventat" la història i que els agents tenen ordres
de no discutir amb els ciutadans per la llengua
Poca cosa hi podem
fer, si no solament la policia és “nacional” espanyola, també ho és la
justícia, que en el millor dels casos, pintant-se-la de mangànima, ens pot
absoldre del declite de parlar en català a casa nostra.
En alguna ocasió
els “nostres” polítics han fet alguna pregunta parlamentària al ministre espanyol
del ram, no gaire incisiva, però, de tràmit que diríem, i que sempre ha obtingut
la mateixa resposta mofeta del ministre, donant suport a la seua policia i
fotent-se de nosaltres.
Poca cosa hi podem
fer, excepte desesperar-nos d’impotència. I maleir –en silenci i en privat, per
no afegir més foc a la denúncia– els policies i el ministre que els encobreix.
En aquesta democràcia de pacotilla –si és espanyola, que en podem esperar?– els
catalanoparlants no tenim drets lingüístics.
Però si
tinguérem una altra casta de polítics, potser n’hi hauria algun que passaria de
preguntes inútils al ministre mofeta i saltaria en defensa de nosaltres i dels
nostres drets. Ja ens plauria i ens encoratjaria escoltar un o altre dels nostres
polítics dient-li el somni del porc al ministre i als seus policies. Però els
“nostres” són polítics pragmàtics, seriosos, de govern. Tenen altres maldecaps.
I és per això que, quan ens passen aquestes coses i no els escoltem ni piular, ens
puja un fort convenciment cos amunt, com una acalorada: el convenciment que són
polítics absolutament inútils a les nostres aspiracions de ser respectats
en la nostra identitat nacional i en els nostres drets lingüístics.
Efectivament, recordo de forma molt satisfactòria quan l’Agustí
Cerdà a l’últim debat sobre l’estat de la nació (si no ho recordo malament) li
deia al Zapatero “Presidente, miereme a los ojos, yo no me siento español”, o
les intervencions clares, contundents, valentes i sense complexos de Carod
Rovira al programa “Tengo una pregunta para usted”, o també als intents d’intervenció
en català de Tardà al parlament espanyol ràpidament impedits pel president
Marín. Llàstima que només hagin segut intervencions molt puntuals, de
iniciativa marcadament personal i sense cap continuïtat doncs, no formaven part
d’una estratègia premeditada de partit originada per la planificació d’uns
objectius prèviament marcats i consensuats amb l’alliberament nacional com a
objectiu últim. Si hagués segut així, un altre escenari molt diferent i molt
més favorable trobe que tindria ERC avui dia.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
La Cuca Salamanduca és un espai per recuperar i compartir cultura popular, sobretot la literatura oral de Xàtiva i la seua redor. Hi trobareu rondalles, acudits, relaixos, sussoïts, endevinalles, embarbussaments...
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Efectivament, recordo de forma molt satisfactòria quan l’Agustí
Cerdà a l’últim debat sobre l’estat de la nació (si no ho recordo malament) li
deia al Zapatero “Presidente, miereme a los ojos, yo no me siento español”, o
les intervencions clares, contundents, valentes i sense complexos de Carod
Rovira al programa “Tengo una pregunta para usted”, o també als intents d’intervenció
en català de Tardà al parlament espanyol ràpidament impedits pel president
Marín. Llàstima que només hagin segut intervencions molt puntuals, de
iniciativa marcadament personal i sense cap continuïtat doncs, no formaven part
d’una estratègia premeditada de partit originada per la planificació d’uns
objectius prèviament marcats i consensuats amb l’alliberament nacional com a
objectiu últim. Si hagués segut així, un altre escenari molt diferent i molt
més favorable trobe que tindria ERC avui dia.
Recordeu els bascos d'HB que foren expulsats del "parlamento ejpañol" fa anys per prometre "per imperatiu legal"?
Ja m'agradaria veure una mica d'aqueixa dignitat en els nostres teòrics representants, però està clar que això és somiar truites ...