Avui 10 d'abril fa set mesos que vaig començar a fer aquest bloc personal. Aquesta setmana també he estrenat capçalera gràcies al Francesc Pasqual (del suport vilaweb), el meu analfabetisme informàtic no m'ho hagués permés mai. També avui, casualment, he arribat a les 15.000 visites.
No sé si són moltes o són poques, però des d'aquí el meu més sentit agraïment a tots aquells que fan l'esforç diari per llegir els meus comentaris. Alguna vegada havia sentit dir i havia llegit que el bloc crea adicció. Sincerament pensava que era una bajanada, que no hi devien tocargaire els que feien aquests comentaris. Ara he comprovat per mi mateix que és cert, hi ha alguna força interior que et motiva, que t'impel.leix, que t'obliga, gairebé, a no faltar cap dia a la cita clandestina amb els teus lectors anònims. I si he de ser sincer, a vegades, costa moltíssim esforç plasmar diàriament un troçet, un retall, de tu mateix
El meu bloc no és el millor, no és el més visitat, no és el més llegit, però és el MEU, i en ell he deixat una part de mi i això és més que suficient per crear uns llaços invisibles de fidelitat amb tots aquells que em segueixen. Gràcies una vegada més
Ho reconec avui sóc un adicte al bloc. Soc un malalt del bloc.
salut i felicitats