rpala |
divendres, 11 d'abril de 2008 | 10:38h
Ahir, a la presentació del Via Fora! de Sants, en Gendrau ens va explicar com va fundar l'Enderrock. Pel que ens va dir tot és verídic. Diu que fa quinze anys se'n va anar amb l'Oriol Creixells, fundador del Via Fora! (que aquest any també en compleix quinze) a passar un cap de setmana al Cap de Creus. Es veu que al bell mig del Cap de Creus s'hi pot dormir, i amb aquell panorama espectacular sota els seus peus, ambdós es van plantejar el dilema: "Què puc fer per Catalunya?". D'allí van sortir l'Enderrock i el Via Fora!. Ignorem si hi havia més gent en aquella trobada i si de resultes de tot plegat en va sortir alguna cosa més que també hagi fet quinze anys... El cas és que ahir el Via Fora! celebrava l'aniversari inaugurant local a Sants, i ens hi vam deixar caure. I si seguiu llegint entendreu perquè il·lustro això amb una cançó de l'Albert Fibla... [N'hi ha més]El Via Fora! va ser pioner en això dels bars del rotllo, i avui en dia ja té una bona xarxa escampada arreu del país. Ahir inauguraven el de Sants, poques setmanes després d'haver inaugurat el del Pati Manning, una mena de bastió català enmig d'aquesta multinacional de la multiculturalitat mal entesa que és el CCCB. Si us he de ser franc tinc un record una mica tètric dels sopars del Via Fora!, sobretot els que compartíem temps ençà amb el Grup de Periodistes Ramon Barnils, que sempre es basaven en la mítica "amanida del rotllo" i les taules d'embotits i formatges... No és que estigués malament, però varietat no n'hi havia gare. Ara bé, en honor a la veritat, haig de dir que l'altre dia al Pati Manning hi vaig dinar de perles.
Bé, el cas és que ahir a la inauguració del Via Fora! Sants s'hi va reunir una fauna de pelatge variat: els clàssics de Sants -Roger del Terra d'Escudella, Marc 'Comandant Baptista Basset', el Rocker que no se'n perd una–, en Mia dels Naraina, que ara s'encarregarà de programar algunes actuacions musicals als Via Fora d'arreu del país... I la representació republicana institucional: mig departament de Cultura, un parell de regidors de l'oposició de Barcelona, l'exjefe de la JERC Pere Aragonès... Amb el PD Barrut als plats -l'única persona capaç de punxar Refree en una festa amb ratafia– i una actuació d'un estoïc Albert Fibla.
Fibla va presentar les cançons del seu tercer disc, El món es mou (Picap), en un context que podríem qualificar com a "poc favorable". Diguem que ahir el públic anava "de cara al canapé", i la remor durant la seva actuació va ser bastant insuportable. Poc respecte, vaja. Ell sembla que ja hi està bregat, com a mínim pel que explica en aquesta cançó, "Balmes 129", on narra les seves nits, guitarra en mà, al bar Mediterráneo: "Els homes de les tavernes/ se'ls en fot el cantautor/ han trobat abeurador/ i un bon lloc per fer sarau". En Fibla és un paio que pica pedra i la veritat és que té una veu fantàstica que ahir es va fer sentir malgrat els condicionants de l'ambient.
Bé, el cas és que ahir a la inauguració del Via Fora! Sants s'hi va reunir una fauna de pelatge variat: els clàssics de Sants -Roger del Terra d'Escudella, Marc 'Comandant Baptista Basset', el Rocker que no se'n perd una–, en Mia dels Naraina, que ara s'encarregarà de programar algunes actuacions musicals als Via Fora d'arreu del país... I la representació republicana institucional: mig departament de Cultura, un parell de regidors de l'oposició de Barcelona, l'exjefe de la JERC Pere Aragonès... Amb el PD Barrut als plats -l'única persona capaç de punxar Refree en una festa amb ratafia– i una actuació d'un estoïc Albert Fibla.
Fibla va presentar les cançons del seu tercer disc, El món es mou (Picap), en un context que podríem qualificar com a "poc favorable". Diguem que ahir el públic anava "de cara al canapé", i la remor durant la seva actuació va ser bastant insuportable. Poc respecte, vaja. Ell sembla que ja hi està bregat, com a mínim pel que explica en aquesta cançó, "Balmes 129", on narra les seves nits, guitarra en mà, al bar Mediterráneo: "Els homes de les tavernes/ se'ls en fot el cantautor/ han trobat abeurador/ i un bon lloc per fer sarau". En Fibla és un paio que pica pedra i la veritat és que té una veu fantàstica que ahir es va fer sentir malgrat els condicionants de l'ambient.
Salut, Roger. I gràcies per no ser, com a mínim durant l'estona que vaig cantar, un home de les tavernes.