Això que la nova pel·lícula de Woody Allen s'estreni en català o en V.O. (espero que també subtitulada al català), ha aixecat polseguera quan, al meu entendre, hauria de ser el més normal del món. Ho sento pels actors del doblatge perquè fan una feina estupenda, però on hi hagi una versió original que es llevin totes les altres... Suposo que el doblatge és una rèmora del franquisme que costarà molt de treure perquè van fer creure, a generacions i generacions de ciutadans, que el castellà anava a "missa" (hable en cristiano), i que era el més important del món en detriment d'altres llengües. Curiosament els països amb pitjor competència lingüística en anglès són Itàlia i Espanya, precisament els dos països del sud d'Europa on hi ha (encara) doblatge, per alguna cosa serà.
Més de trenta anys més tard de la transició constatem que no hem avançat gaire (una amiga que viu a Holanda des de fa una dècada m'ho confirma, en qüestió de llengües no ens hem mogut ni un pèl). Només TV3, encara, ofereix pel·lícules en sistema dual que poden ser subtitulades al teletext, una opció immillorable per sentir les grans veus del cinema (i a banda aprendre llengües), que dissortadament no han seguit altres cadenes estatals ni públiques ni privades. Només amb aquest gest ja s'avançaria molt en la competència lingüística com es demostra en altres països on els subtítols són norma i no excepció.
Sigui com sigui potser "Vicky, Cristina, Barcelona" obre un camí per a la subtitulació al català, que segur que és molt més barata i a sobre ens ajuda a millorar en llengües (català i anglès), què més volem?
