Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Novembre 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
pauvinyes | diumenge, 13 d'abril de 2008 | 18:25h

En les recentment publicades memòries del malaguanyat historiador i polític Josep Benet, sí fa una referència a la mort dels germans Badia. El 28 d´abril de 1936, a migdia, foren assassinats en ple carrer Josep i Miquel Badia. Miquel Badia era el cap dels Serveis d´Ordre Públic del Comissariat de Policia  de la Generalitat abans dels Fets del 6 d´Octubre. Foren morts, segons Josep Benet, per un membre de la FAI de nom Justo Bueno. Per Benet:" Miquel Badia creia que l´actuació de la gent de la FAI, amb els seus atemptats a les ciutats i els seus absurds intents d´instaurar el comunisme llibertari als pobles, per mitjà d´insurreccions armades locals, com les que havien tingut lloc a Ripollet, a Fígols i a Sallent, perjudicaven greument la política constructiva del govern de Catalunya i la desacreditaven davant la societat catalana. Era un atac a la causa de la llibertat nacional de Catalunya. Per això, creia que, contra aquells grups de pistolers faistes – que durant la Dictadura de Primo de Rivera havien deixat d´actuar a la península i ara s´aprofitaven del règim democràtic per tornar-hi-, calia aplicar una política severa i enèrgica."

 

Justo Bueno ben bé podria ser l´autor o inductor de l´assassinat del periodista Josep Maria Planes, l´agost de 1936. Periodista que conjuntament amb l´escriptor i dibuixant Tísner van ser els més punyents en criticar la mort dels germans Badia i fer-ne responsables de la seva mort a grups de pistolers de la FAI.

 

Bueno va participar en la Guerra Civil en la columna de Benaventura Urruti. Al pocs mesos retornà a Barcelona, s´incautà d´un aparcament, assassinà un aviador francès a qui prèviament havia estat milers de francs i després donà mort a dos dels seus còmplices. Exiliat a França en acabar la guerra fou extraditat per ordre de la justícia espanyola. Argumentat el seu ferotge anticatalanisme fou posat en llibertat. Tanmateix, al cap de tres anys la sort se li capgirà en trobar-se de front a la Rambla de Barcelona amb un policia que havia treballat sota les ordres de Miquel Badia. Després d´un llarg judici de quatre anys, Bueno fou afusellat al Camp de la Bóta. Anys més tard, Josep Benet descobreix que entre la llista dels "Immolats per la llibertat de  Catalunya"  al Fossar de la Pedrera del Castell de Montjuïc, hi constat el de Just (sic) Bueno.

 

En temps de la Segona República, l´Ajuntament d´esquerres i catalanistes, presidit per Carles Pi i Sunyer, els hi dedicà una gran plaça de la ciutat. La plaça en qüestió, l´any 1939, fou batejada de nou pel nom de Calvo Sotelo i finalment amb l´arribada de la democràcia amb el de Francesc Macià. L´Ajuntament de Barcelona, d´ençà el 1979, no ha estat capaç de retornar la dignitat històrica tot homenatjant als Germans Badia amb el nom d´un carrer.

 

Jordi Finestres, seguint les passes Josep Benet, en el seu darrer llibre " Josep Maria Planes, set trets al periodisme a la Rabassada" posa al descobert la fatxenderia de Justo Bueno i els gàngsters de la FAI. En recomano la seva lectura així com la sèrie de TV3 " Els diaris de Pascal". Sèrie basada en l´obra de Jordi Finestres, que de retruc n´és un dels guionistes. Posar al descobert les virtuts i les mancances d´aquella època és fer honor a la veritable història dels catalans.

 

Pau Vinyes i Roig

Per saber-ne més:
memoriaesquerra.cat/plana.php?veure=bio&cmb_a...


Comentaris: 4
  • ja, però
    Pep | dissabte, 17 de maig de 2008 | 15:28h
    En Planes i en Tísner no s'hi van fixar gaire en l'historial de tortures a militants llibertaris que portaven darrera els germans Badia. Ni tot és blanc ni tot és negre
    • Ni blanc ni negre. Roig i negre, els colors de la FAI
      pauvinyes | diumenge, 18 de maig de 2008 | 02:40h
      Hola Pep,

      No tinc el teu correu electrònic per respondre´t. Però els gànsters de la FAI van fer més mal que quatre lleons lliure sper Barcelona. Miquel Badia va ser dels pocs  que va possar entre les rodes als pistolers i assassins que es feien passar per la FAI. Ni blanc ni negre. Roig i negre, els colors de la FAI.
  • Més bibliografia
    Albert Vila | diumenge, 13 d'abril de 2008 | 19:11h
    Jaume Ros i Serra va escriure, ara fa 15 anys, un llibre monogràfic sobre Miquel Badia, "Miquel Badia, un defensor oblidat de Catalunya", que fou publicat el 1996 per Editorial Mediterrània (Col·lecció Cultura i Societat, 8).
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats