Fa uns mesos, vaig publicar un post sobre la minsa nòmina d’autors i
autores del País Valencià per sota dels quaranta: Mal símptoma serà per a
la literatura en català si no hi ha nova generació de narradors valencians.
Val a afegir ara també el greuge que suposa que quan es fan antologies i
trobades sobre les generacions literàries en català, sobretot si es fan al
Principat, el bandejament que s’hi fa de l’aportació valenciana siga tan
escandalós. El secessionisme no és solament cosa de blaveros i gonellistes, que
al Principat també n’hi donen per a salar.
Avui Vilaweb Lletres inclou una notícia sobre l’espenta literària de la generació
més jove: Escriptors en la trentena, un fenomen literari.Tampoc no hi veig
cap nom valencià. Tot i que en aquesta ocasió em sembla que més aïnes és per
absoluta falta d’espècimens. Vull dir: la literatura catalana al País Valencià
s’extingeix. La generació “escola en valencià” no ha donat gaires
escriptors/escriptores. I si en té, que possiblement n’hi haurà, estan condemnats
a la clandestinitat de les catacumbes. No solament per la persecució contumaç
de l’espanyolisme, siga ara del PP com abans del PSOE, també perquè les
editorials valencianes estan més per la indústria del llibre que no per la
literatura. Com la majoria arreu dels Països Catalans, si n’exceptuem lloables
però mínimes excepcions. De fet, només a les Illes hi ha editorials que
publiquen autors valencians amb certa normalitat. Al Principat, a les mitjanes
i jóvens generacions valencianes no les volen ni per a reomplir catàleg –¡Vivan las Autonomías de España!–. I els
comentaristes de libres principatins, si més no els oficials, per regla general
fan servir la literatura valenciana per a desfogar-se. Sí, ja sé que enguany a
l’amic Manolo Baixauli l’han posat en el canyís alter. Però sense llevar-li cap
ni un mèrit a la seua magnífica novel·la, en fa l’efecte que de tant en
tant a alguns els burxa la mala consciència i s'hi han de posar pólvores de talc
valencianes. O també, com diu l’adagi, que ara remate, aquests són dels qui per
davant et posen en el canyís alter i per darrere et cruscifiquen. O pitjor
encara: encalmada la molesta picor de la consciència, prest t’obliden com un joguet que
ben aviat han avorrit.
Per què constantment en dieu, de Catalunya, Principat? En aquest cas per què no anomeneu Reialme la Catalunya Meridional? És absurd. Això és fer el joc als castellans (que ens volen dividits en províncies i cagueradetes de les llurs). Dir Principat és agressiu i contumeliós. La Catalunya Central és una regió de Catalònia. La Catalunya Septentrional, una altra; la Meridional una altra; la Insular una altra. I així no caldran tants de greuges. Sempre ploreu de com us maltracten, als "valencians". Potser sí no fóssiu tan "valencians", és a dir, castellans bords, i esdeveníeu el que sou, lleidatans que amb l'allunyament us heu anat podrint de castellanisme, potser no trobaríeu tantes de discriminacions fuls.
Arròs caldós amb fesols i naps| Adreça electrònica |
dilluns, 21 d'abril de 2008 | 20:55h
És increïble la de bajanades que es poden escriure en unes quantes línies. Ni coneixement històric, ni sociològic, ni lingïístic, ni toponímic. Aqueixa opinió és, en el català del meu poble de "castellans bords", una caguerà de bou. No hi ha cosa que denote major imbecilitat que el dogmatisme de què alguns fan gala. Parlar des del fanatisme ens duu al feixisme més profund (i tant se fa si el feixisme és català, espanyol, alemany o francés, ja que en definitiva és feixisme). Idees com la teua el que fan es restar i no aporten cap cosa a la unitat nacional dels països de parla catalana (la unitat política és una altra cosa). Espere que el pobre pensament d'un "lleidatà podrit de castellanisme" no arribe a ofendre a l'ideòleg centralista i integrista que portes dins. Salut i força en el canut
Se li veu, senyoreta irritada, que no és pas d'Alacant, on sentir-se dir "valencià" és un insult clamorós. I no menge tants de fesols que la pudor arriba lluny quan baixa la marinada.
Crec que no es pot despatxar el tema tan ràpidament. Sí que hi ha escriptors valencians per sota dels quaranta: i bons: Francesc Gisbert, Silvestre Vilaplana, Lliris Picó, Jordi Segura, Orlant Verdú... Dic una sèrie de noms sense meditar-ho massa. Només esmente els més pròxims i coneguts de les comarques del sud. Tots els anys tinc alumnes que escriuen, fins i tot poesia. I no són poquets. Com que he estat diverses vegades jurat de premis (fa quatre o cinc que sóc de l'Enric Valor de la Diputació d'Alacant), tinc la constatació que hi ha obres d'escriptors bastants joves. Amb tot, potser les noves generacions amb inquietuds creatives tenen moltes altres oportunitats internàutiques, cinematogràfiques o d'altra índole. I, per una altre costat, als premis cada vegada hi ha més obres: hi ha més competència. Sí que és veritat el menyspreu del Principat envers la realitat valenciana, no sols la literària; però tampoc no és cap novetat. I bons escriptors valencians, com Sòria o Garcia-Oliver, hi han tingut premis i reconeixements en els darrers temps. D'una altra banda, Piera i Torrent editen, habitualment, al Principat... No sé...tampoc no és blanc o negre. Vivim uns moments especials: n'hi ha molt de tot, massa! I això ens impedeix veure allò que té qualitat i allò que no. Hi ha moltes traduccions, també. Però la sensació que tinc és de viure un bon moment --creativament parlant. Enric
El mitjà -el blog- és immediat i, per tant, és més fotografia que no pel·lícula. Vull dir, Enric, que sí, que tens raó, que el tema no es pot despatxar tan ràpidament. Però és l'opinió en un blog i no un assaig. Sens dubte caldria aprofundir més. Tanmateix, el teu comentari reafirma prou la part essencial del meu post. Has donat uns noms per sota la quarantena. Encara sort que en aquest tram en tenim uns quants. Però són invisibles fóra del "nostre rogle". I l'article de Vilaweb dóna noms per sota la trentena, i ací el pou nostre o té l'aigua molt profunda o el tenim eixut. On són aquestes joves generacions? Què han publicat? On publiquen? Qui se n'ha fet ressò?
Hola, Toni, mira't el catàleg de les nostres editorials com Bròsquil i veuràs una bona garbera d'escriptores i escriptors valencians que eixamplen la creativitat literària tambe per sota dels quoranta anys d'edat; als concursos literaris com bé diu Enric hi ha multituds i prou voltes resulta dificil triar el guanyador perquè hi ha diversos aspirants que concorren amb un nivell excel·lent;
una cosa és que hi haja programadors televisius i radiofònics aixi com gestors culturals, sobretot a les àrees capitalines, que no els dóna la gana veure -- en funció de perverses lleialtats partitocràtiques mal païdes-- ni reconéixer la riquesa puixant d'aquest gran moviment cultural i una altra cosa, ben diferent, seria que nosaltres ens ningunejàrem a nosaltres mateixos a partir de les decisions arbritàries dels qui no donen canxa a la llengua catalana: si pensàrem amb la terminologia del contrincant, ja hauríem acabat amb els torrons!
la literatura catalana del País Valencià té molta corda per donar i vendre: posar tots els noms que estan produint obres interessants per sota dels quoranta ens obligaria a fer un article llarguíssim,
fins i tot ara estem en un moment històric -- per efecte de l'alfabetització en valencià de successives quintes de gent per sota dels 40-- en que podem aconseguir crear un mercat de lectors autònoms -- ja deslligats de la lectura obligatòria--: amb lectors autonòms que es deixen aconsellar pels llibreters, van a actes culturals, s'informen en revistes, periòdics o en internet, es reprodueix la vitalitat de les nostres lletres d'una manera òptima, potser hi haurà cicles en que la demanda oscil·larà, però des de la banda de l'oferta s'hi manté i s'amplia l'encert creatiu de desenes i desenes de noms valencians,
per la resta, estic molt d'acord amb els articles de crítica ideològica que vas editant ací, només que avui m'apetia puntualitzar-te perquè crec que hem de transmetre missatges positius,
Potser l'ampolla la tenim a mitjan (dic potser), però és evident que tu la veus mig plena i jo mig buida o només amb un remitjó. Però no crec que la situació es resolga injectant-nos a la vena denses dosis d'optimisme. Per poder canviar les situacions és necessari buscar solucions des de la realitat, per més negativa que siga. Només així trobarem propostes útils que la capgiren. Pel que fa a la base de dades de la UA, fa anys que no l 'actualitzen, ni tan sols han esmenat errades.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
La Cuca Salamanduca és un espai per recuperar i compartir cultura popular, sobretot la literatura oral de Xàtiva i la seua redor. Hi trobareu rondalles, acudits, relaixos, sussoïts, endevinalles, embarbussaments...
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Menys plorar i més treballar, sabeu?
L'escrit és una lectura bàsica, però crec que eixe punt, el nom de la Catalunya Nord del Sud o com li vulgues dir, no queda massa clar.
Espere que el pobre pensament d'un "lleidatà podrit de castellanisme" no arribe a ofendre a l'ideòleg centralista i integrista que portes dins.
Salut i força en el canut
Sí que és veritat el menyspreu del Principat envers la realitat valenciana, no sols la literària; però tampoc no és cap novetat. I bons escriptors valencians, com Sòria o Garcia-Oliver, hi han tingut premis i reconeixements en els darrers temps. D'una altra banda, Piera i Torrent editen, habitualment, al Principat... No sé...tampoc no és blanc o negre.
Vivim uns moments especials: n'hi ha molt de tot, massa! I això ens impedeix veure allò que té qualitat i allò que no. Hi ha moltes traduccions, també. Però la sensació que tinc és de viure un bon moment --creativament parlant.
Enric
Hola, Toni, mira't el catàleg de les nostres editorials com Bròsquil i veuràs una bona garbera d'escriptores i escriptors valencians que eixamplen la creativitat literària tambe per sota dels quoranta anys d'edat; als concursos literaris com bé diu Enric hi ha multituds i prou voltes resulta dificil triar el guanyador perquè hi ha diversos aspirants que concorren amb un nivell excel·lent;
una cosa és que hi haja programadors televisius i radiofònics aixi com gestors culturals, sobretot a les àrees capitalines, que no els dóna la gana veure -- en funció de perverses lleialtats partitocràtiques mal païdes-- ni reconéixer la riquesa puixant d'aquest gran moviment cultural i una altra cosa, ben diferent, seria que nosaltres ens ningunejàrem a nosaltres mateixos a partir de les decisions arbritàries dels qui no donen canxa a la llengua catalana: si pensàrem amb la terminologia del contrincant, ja hauríem acabat amb els torrons!
la literatura catalana del País Valencià té molta corda per donar i vendre: posar tots els noms que estan produint obres interessants per sota dels quoranta ens obligaria a fer un article llarguíssim,
fins i tot ara estem en un moment històric -- per efecte de l'alfabetització en valencià de successives quintes de gent per sota dels 40-- en que podem aconseguir crear un mercat de lectors autònoms -- ja deslligats de la lectura obligatòria--: amb lectors autonòms que es deixen aconsellar pels llibreters, van a actes culturals, s'informen en revistes, periòdics o en internet, es reprodueix la vitalitat de les nostres lletres d'una manera òptima, potser hi haurà cicles en que la demanda oscil·larà, però des de la banda de l'oferta s'hi manté i s'amplia l'encert creatiu de desenes i desenes de noms valencians,
si vols saber què han publicat, on publiquen i qui se n'ha fet ressò, consulta aquesta base de dades: http://www.iifv.ua.es/lletraferit/consultes/consultes.html
per la resta, estic molt d'acord amb els articles de crítica ideològica que vas editant ací, només que avui m'apetia puntualitzar-te perquè crec que hem de transmetre missatges positius,
salut i endavant,
Joan-Carles
Potser l'ampolla la tenim a mitjan (dic potser), però és evident que tu la veus mig plena i jo mig buida o només amb un remitjó. Però no crec que la situació es resolga injectant-nos a la vena denses dosis d'optimisme. Per poder canviar les situacions és necessari buscar solucions des de la realitat, per més negativa que siga. Només així trobarem propostes útils que la capgiren.
Pel que fa a la base de dades de la UA, fa anys que no l 'actualitzen, ni tan sols han esmenat errades.
Salutacions
Cucarella