Avui, dia del llibre, he pensat en recomanar-vos l'últim llibre que he llegit en català: Cròniques de la veritat oculta, del senyor Pere Calders. Us estalviaré el comentari literari, doncs el llibre és ben conegut, tot un clàssic que potser us han fet llegir de joves estudiants. Això si sou catalans, si sou valencians com jo ho dubte prou. En tot cas, estimats lectors, és un recull de contes senzillament fantàstic, literalment fantàstic, i molt divertit. I val a dir que no ha envellit gens ni mica. Ah, i quin plaer llegir com escrivia aquest home! En fi, és tan sols un pas més en la meva recuperació personal de la memòria estudiantil que mai vaig tenir. Poquet a poquet...
Jo, valencià, si que el vaig llegir a l'Institut i em va atrapar. Els seus contes són magistrals, plens de màgia i ironia.
"Les cròniques de la veritat oculta" són imprescindibles, però la seua novel·la "Ronda Naval sota la boira" és un dels millors llibres que me llegit i rellegit mai. Sempre hi trobes coses noves. Per favor, llegiu-lo
Bones! En Calders és, per mi, un autor imprescindible. Té un ús impecable i alhora entenedor del llenguatge. Per no parlar d'aquests contes deliciosos... Absolutament recomenable. De fet, si mai hagués de recomenar un primer llibre en català a algú, li recomanaria un d'aquests llibres de contes d'en Calders.
El problema és que, com que són contes i no novel·la, és un autor menystingut. Ja se sap: el conte és un "gènere menor" (ens sona d'alguna cosa?). Francament, la potència d'un dels seus contes cruts supera moltes novel·les d'autors-patums. Qui no llegeix impressionat el conte a on es posa de moda "posar-se anelles al nas", molts anys abans del piercing? Calders és un autor curull d'intel·ligència, ironia i un toc de desencant. Com aquell que s'aseu al marge dels fets, els analitza i s'en refot discretament.
En fi... Tampoc sóc un entès, però aquesta és la meva (contundent)opinió.
"Les cròniques de la veritat oculta" són imprescindibles, però la seua novel·la "Ronda Naval sota la boira" és un dels millors llibres que me llegit i rellegit mai. Sempre hi trobes coses noves. Per favor, llegiu-lo
Salut!
En Calders és, per mi, un autor imprescindible. Té un ús impecable i alhora entenedor del llenguatge. Per no parlar d'aquests contes deliciosos... Absolutament recomenable. De fet, si mai hagués de recomenar un primer llibre en català a algú, li recomanaria un d'aquests llibres de contes d'en Calders.
El problema és que, com que són contes i no novel·la, és un autor menystingut. Ja se sap: el conte és un "gènere menor" (ens sona d'alguna cosa?).
Francament, la potència d'un dels seus contes cruts supera moltes novel·les d'autors-patums.
Qui no llegeix impressionat el conte a on es posa de moda "posar-se anelles al nas", molts anys abans del piercing? Calders és un autor curull d'intel·ligència, ironia i un toc de desencant. Com aquell que s'aseu al marge dels fets, els analitza i s'en refot discretament.
En fi... Tampoc sóc un entès, però aquesta és la meva (contundent)opinió.
Salut!