rpala |
dimecres, 23 d'abril de 2008 | 10:57h
Transcorreguts més de 15 anys des de l’eclosió de l’anomenat ‘rock català’, que va tenir com a data emblemàtica el concert al Palau Sant Jordi del 14 de juny de 1991 quan 22.104 persones s’hi van reunir per escoltar grups que cantaven en català, ha arribat l’hora de fer una aturada al camí, mirar on som i tornar a posar nous ‘rocks’ sobre els quals construir el gran edifici de la música popular catalana. [N'hi ha més]Ja no val tot, els vells prejudicis ja no tenen raó de ser i som davant una nova fornada de músics. La música en català del nou segle és més plural que mai. N’hi ha més
quantitat, més qualitat i més diversitat que mai. Mai com ara hi havia
hagut tanta quantitat de creadors repartits arreu de la geografia dels
Països Catalans, músics de diferents orígens i condicions. Barcelona és
un exemple de l’eclosió del nou pop en català independent, el panorama
alternatiu marca la diferència i exporta les seves propostes, els
bandautors s’han erigit en nous autors i la renovació del folk és una
realitat palpable.
Només cal dir que cada any hi ha mig miler d’edicions musicals en català per entendre l’abast de l’escena. Molts dels creadors parteixen d’una bona formació i tenen noves influències, dominen àmpliament les noves tecnologies, han escoltat música pop des de ben petits i tenen molt clar quins són els seus referents. Entre ells i l’evolució de la generació dels anys noranta, han aconseguit que aquests darrers anys siguin els de la millor collita musical de la història. Tot plegat fa que la fotografia i el so de la música en català estigui ben lluny de la postal i el rock del Sant Jordi. Els grups s’han desacomplexat i avui ja no sembla estrany cap estil cantat en català. El paisatge sonor i l’espai català de música és tan ric i divers com ho poden ser les escenes d’altres països.
Ens trobem davant un moment únic. Per això des d’Enderrock impulsem la campanya + MÚsik Q Mai, per comunicar als quatre vents aquesta màxima efervescència creativa que viu la música al nostre país. La campanya inclourà espais de promoció a la premsa, ràdio, televisió i internet, i volem que també us la feu vostra. L’objectiu és sumar el màxim des de dins i a fora del sector musical i crear un estat d’opinió favorable al consum, la promoció i la difusió de la música catalana.
1) Els mitjans generalistes (premsa, ràdio i TV) han de deixar aflorar les noves realitats de la música en català. Els seus periodistes especialitzats ja ho han certificat i el públic ho reclama. La música com a cultura és una realitat.
2) La indústria ha d’apostar de manera decidida pels nous artistes, i això vol dir invertir-hi esforços i diners. Li cal eines, però haurà de ser més agosarada. Les empreses de serveis, la música en directe i els mànagers al servei de l’artista n’hauran de ser les claus.
3) La societat civil ha de continuar generant dinàmiques perquè la música s’estengui i sigui present en tots els àmbits socials, no només a través d’actes puntuals, sinó tot l’any a través de circuits en pobles i ciutats. El públic té l’última paraula.
4) Les institucions han de posar les eines perquè els mitjans, la indústria i la societat civil puguin desenvolupar aquesta tasca: la difusió, el suport a les infraestructures i l’oferta de nous canals.
[Editorial Enderrock 150]
Només cal dir que cada any hi ha mig miler d’edicions musicals en català per entendre l’abast de l’escena. Molts dels creadors parteixen d’una bona formació i tenen noves influències, dominen àmpliament les noves tecnologies, han escoltat música pop des de ben petits i tenen molt clar quins són els seus referents. Entre ells i l’evolució de la generació dels anys noranta, han aconseguit que aquests darrers anys siguin els de la millor collita musical de la història. Tot plegat fa que la fotografia i el so de la música en català estigui ben lluny de la postal i el rock del Sant Jordi. Els grups s’han desacomplexat i avui ja no sembla estrany cap estil cantat en català. El paisatge sonor i l’espai català de música és tan ric i divers com ho poden ser les escenes d’altres països.
Ens trobem davant un moment únic. Per això des d’Enderrock impulsem la campanya + MÚsik Q Mai, per comunicar als quatre vents aquesta màxima efervescència creativa que viu la música al nostre país. La campanya inclourà espais de promoció a la premsa, ràdio, televisió i internet, i volem que també us la feu vostra. L’objectiu és sumar el màxim des de dins i a fora del sector musical i crear un estat d’opinió favorable al consum, la promoció i la difusió de la música catalana.
1) Els mitjans generalistes (premsa, ràdio i TV) han de deixar aflorar les noves realitats de la música en català. Els seus periodistes especialitzats ja ho han certificat i el públic ho reclama. La música com a cultura és una realitat.
2) La indústria ha d’apostar de manera decidida pels nous artistes, i això vol dir invertir-hi esforços i diners. Li cal eines, però haurà de ser més agosarada. Les empreses de serveis, la música en directe i els mànagers al servei de l’artista n’hauran de ser les claus.
3) La societat civil ha de continuar generant dinàmiques perquè la música s’estengui i sigui present en tots els àmbits socials, no només a través d’actes puntuals, sinó tot l’any a través de circuits en pobles i ciutats. El públic té l’última paraula.
4) Les institucions han de posar les eines perquè els mitjans, la indústria i la societat civil puguin desenvolupar aquesta tasca: la difusió, el suport a les infraestructures i l’oferta de nous canals.
[Editorial Enderrock 150]
;) per cert, al rebost hi he trobat alguna cosa...