jaumeciurana |
dimecres, 23 d'abril de 2008 | 12:46h
Si hi ha un element que em sembla indiscutible de la política dels darrers anys és la derrota de la coherència com a valor públic. Probablement, aquesta no és només una derrota de la política, sinó de tota la societat. Una derrota que va començar per la banalització dels conceptes i de les paraules i que corre el risc- si no ho ha fet ja – d’encomanar-se a les idees. És possible, senzillament, que – ara sí – Catalunya hagi entrat en la postmodernitat just quan aquesta ha començat a deixar de ser el paradigma dialèctic amb el que interpretem la realitat.
La coherència més que un actiu ha passat a ser una rèmora. Més que valorar el sentit últim d’una trajectòria, d’unes idees, d’un compromís,el que hem fet és elevar l’instantantisme – la ideologia de l’instant – a la categoria superior. Som el que convé als nostres interessos canviants. Societat líquida, pensament líquid, en diuen alguns. Potser sí, però el que jo hi veig sobretot, és comoditat. Sempre – tots – arrosseguem contradiccions, però el que crec que ha canviat en els darrers anys és la valoració social que es fa de les contradiccions i de la no coherència. Ja no s’exigeix d’ algú – ja sigui a la família, a la feina, a la política – que faci de la coherència una norma a seguir. S’entronitza un concepte esbiaixat d’adaptabilitat. Aquesta adaptabilitat mal entesa esdevé el refugi per justificar el triomf de la incoherència que és tant com dir, el triomf de la trivialitat i de la renúncia al compromís.
Potser tot plegat és indiferent, per què, al cap i a la fi, la coherència sempre depèn de la voluntat de tots i cada un de nosaltres...
El triomf de la promiscuïtat i que alguns deien corrupció administrativa.
Anònim |
dissabte, 3 de maig de 2008 | 19:32h
El triomf dels interesos individuals canviants front els interesos de conjunt i de país.
L'Estat regula la privatització en mans privades, per després l'Administració de l'Estat debilitar-se front al món privat i acabar sucumbint als interesos particulars privats que sovint són aliens a les polítiques de país que reclama la gent.
L'Estat regula la privatització en mans privades, per després l'Administració de l'Estat debilitar-se front al món privat i acabar sucumbint als interesos particulars privats que sovint són aliens a les polítiques de país que reclama la gent.