Això és el que ha caigut pel Sant Jordi 2008:
- Onomasticon Cataloniae volum 7. Ja només en falta un. Ja en parlaré.
- Onomasticon Cataloniae volum 7. Ja només en falta un. Ja en parlaré.
- Assaigs d'en Michel de Montaigne, volums 2 i 3. Ja tenia el primer (pendent de llegir) i òbviament s'havia de tenir sencer. Si els he comprat ha estat gràcies a què en Fuster en parlava sovint, i sempre bé, d'en Montaigne. L'erudició dels tres volums surt gairebé per 100 EUR.
- El misteri de l'amor, d'en Joan Miquel Oliver. Com a fan dels Antònia Font, this is a must. A banda d'això, el fet que se saltés les normes d'estil de tot corrector, amb una nota disculpatòria de l'editorial (pel que sembla), li afegia molts punts. Malauradament en aquesta segona edició aquesta nota no hi és ;-(. De redacció de documents conec com de torracollons poden arribar a ser els correctors, en molts casos de coses totalment d'estil. En documents tècnics i llibres d'informació ho trobo bé, ha de ser i punt. Però en la creació literària, això mata la creativitat. Els correctors són un perill i enemic de la creativitat. En aquest sentit, cal dir que els blocs són un camp de llibertat de creació literària, que estant fent evolucionar el llenguatge escrit.
He dubtat de comprar a més el llibre de Llucia Ramis Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys. Punts a favor: temàtica del llibre, mateixa edat de l'autora que jo, i foto de l'autora al Punt on sortia ben atractiva. Punts en contra: calers, temàtica del llibre, que la foto de l'autora fos un punt a favor i sobretot sobretot que fos un llibre d'encàrrec d'editorial. Al final he pensat que si l'autora és bona, ja es consolidarà i aleshores tindré temps de repassar aquesta obra.
Ara mateix tinc una cua de lectura de 140 llibres. Més d'una dècada de lectura, per la qual cosa em sembla que l'adquisició de llibres s'ha acabat per una bona boníssima temporada.
Per cert, a l'APM d'El Matí de Catalunya Ràdio hi ha hagut un tall de veu excels: ...Sant Jordi quan mata a la princesa.... quan mata al drac volem dir. Només d'imaginar-m'ho...He dubtat de comprar a més el llibre de Llucia Ramis Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys. Punts a favor: temàtica del llibre, mateixa edat de l'autora que jo, i foto de l'autora al Punt on sortia ben atractiva. Punts en contra: calers, temàtica del llibre, que la foto de l'autora fos un punt a favor i sobretot sobretot que fos un llibre d'encàrrec d'editorial. Al final he pensat que si l'autora és bona, ja es consolidarà i aleshores tindré temps de repassar aquesta obra.
Ara mateix tinc una cua de lectura de 140 llibres. Més d'una dècada de lectura, per la qual cosa em sembla que l'adquisició de llibres s'ha acabat per una bona boníssima temporada.
sobre el tema dels correctors, estic completament d'acord amb l'altre comentari que t'han posat: hi ha tant i tant a dir...!
Amb la crítica en si no m'hi poso, que la correcció d'estil de textos literaris dóna per discutir molt. El llibre del Joan Miquel Oliver no l'he vist, però si tant s'apartava de les normes habituals, tampoc no em sembla malament que avisessin els lectors.