Pel que sembla, el gran èxit de la Fira de Frankfurt ha estat aquest llibre de Maria Barbal, el primer que va escriure i que ara s’està venent molt bé a Alemanya. No m’estranya que hi triomfi, perquè els habitants d’aquest país és poden identificar més bé que ningú amb la Conxa, la protagonista, a qui una guerra destrossa la vida. Aquest novel·la, doncs, pertany a un gènere que podríem definir com aquell que narra la soferta-vida-d’una-dona-humil-víctima-de-les-circumstàn-cies. La circumstància, aquí, és la Guerra Civil, que converteix la Conxa en una morta en vida. Anteriorment, però, tampoc no és que tingui gaire caràcter, sinó que és molt submisa i resignada. La vida no se la fa, sinó que li fan: els pares, els oncles, el marit, tothom sempre tria per ella; ni tan sols fa de mare dels seus fills, sinó de germana gran (la tia és la que mana). Algunes escriptores han tendit i tendeixen a presentar protagonistes molt enfavades, especialment de generacions anteriors, com si abans de la revolució feminista les dones fossin unes esclaves o unes bledes. En fi, dit això, cal fer justícia: la novel·la és bona, amb una gran agilitat narrativa, i amb la gràcia afegida d’estar escrita amb el llenguatge de les valls pirinenques.
Aquest dimarts 15 de juliol van fer una representació teatral a les nits del LLoro de Vic, a l´Institut de Teatre de Vic. Una representació molt ben adaptada i una excel.lent interpretació.