Massa gent. Els carrers i places son un formigueig constant de masses humanes, amunt i avall sense parar. Això si, la majoria van armats amb uns terribles vehicles de metall i plàstic que fan servir per dur la canalla menuda. No és massa medieval que diguéssim, anar avançant foten cops i trepitjant la gernació amb lo carromato. Soc un tiquis miquis sense remei, ja ho se.
Aquest matí a primera hora encara es podia voltar per la vila. A la plaça hi havia algun artesà, com ara aquest cisteller de la foto. Parades molt ben embalades i tavernes per endrapar per tot arreu. He vist passar la guàrdia a cavall i la cercavila de banderes. Passades les dotze o quarts d'una, era impossible de caminar per Montblanc. Fer fotografies en mig d'empentes no és massa agradable, però encara he fet força feina.
Havent dinat la mar de bé, ara toca fer una llarga migdiada. El qui sigui valent que baixi al carrer si s'atreveix. Aquesta nit toca anar a l'acte més emblemàtic de tota la celebració medieval. La llegenda de Sant Jordi, és un espectacle increïble. Una posada en escena en un indret natural del clos emmurallat de Montblanc. Demà us en parlaré una mica més. Per començar a fer boca, aprofitaré per tornar a detallar la llegenda popular de Sant Jordi, que ja us vaig penjar, ara fa un any. Curiosament és un dels post més visitats, doncs sempre hi ha algú que busca a Google, alguna cosa del nostre Sant Jordi i el drac, al llarg de tot l'any.
La llegenda de Sant Jordi és atribuïda a Montblanc pel mateix Joan Amades en el seu Costumari i en altres estudis. També l'Anna de Valldaura en Les Tradicions Religioses de Catalunya, situa la lluita de l'heroi cristià, vencén el drac infernal a la vila de Montblanc. En un portal de la muralla, el de Sant Jordi concretament, es troba un bonic mural de rajola que recull el llegendari de Sant Jordi, tal com el descriu Valldaura:
"Centúries enrera va presentar-se a les portes de la vila de Montblanc un drac espaordidor. Amb el seu alè fètid i verinós matava i engolia els ramats i amenaçava la vila. El rei va convocar tot el poble i van acordar, donar a la bèstia un parell de bens cada dia. Acabats els bens, li van donar bous i cavalls. I quant ja no disposaven de cap animal, van decidir que per sorteig cada dia li lliurarien una persona. La filla del rei s'encarregà del sorteig. I va extreure un nom, era el seu! Tothom esclata en plors, però ella va sortir cap al bosc a complir la seva sort. De cop i volta va veure davant seu un jove cavaller, amb armadura daurada, damunt d'un cavall blanc com la neu. La princesa va pregar-li que no s'exposés a una mort segura. Ell li va dir que es deia Jordi i que venia a salvar-la. Llavors es va presentar el drac, però el cavaller el va ferir sota l'ala esquerra. Va demanar el cenyidor a la princesa i va fermar el drac pel coll, perquè ella el portés a la ciutat. Enmig de la plaça els esperava el poble. Amb un altre cop de llança Sant Jordi remata el drac que es va fondre en la terra. I d'allí va néixer a l'acte un roser de roses roges com la sang. Sant Jordi va recollir la més bonica i la va oferir a la princesa. I va sortir victoriós pel portal de la muralla de Montblanc que avui porta el seu nom com a record etern, de la gesta memorable."
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
Potser necessitarien un Pallol montblanquí per poder encabir la gent que sobra... Sempre els hi podem cedir el nostro, tot és qüestió de posar-se d'acord amb l'Empar.
XD
Cada any em dic a mi mateix que potser m'hi arribaré però al final m'agafa peresa i llegint això de les aglomeracions de gent encara més... Potser l'any que ve!
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
.png)
.png)
XD
Cada any em dic a mi mateix que potser m'hi arribaré però al final m'agafa peresa i llegint això de les aglomeracions de gent encara més... Potser l'any que ve!