pereto |
diumenge, 27 d'abril de 2008 | 19:27h
En la seua magnífica biografia de Darwin, la historiadora Janet Browne remarca la capacitat d'intercanvi epistolar com una de les bases fonamentals del mètode de treball del naturalista anglès. S'estima que Darwin escrigué i rebé més de 25.000 cartes al llarg de la seua vida de les quals es conserven unes 14.500, segons els estudiosos. Una part creixent d'aquestes es troben accessibles en línia al Darwin Correspondence Project.Hi ha uns 2.000 corresponsals identificats, alguns d'ells personalitats científiques de l'època i altres, persones que hagueren quedat en l'anonimat de no haver rebut o enviat una carta a Darwin. Des de Down House, la casa de camp no s'instal·là amb Emma, la seua muller, va teixir una espessa trama de correspondència, gràcies al desenvolupament del sistema de correus victorià. Darwin va saber treure un gran profit d'un sistema cada vegada més eficient i ràpid i va gastar quantitats notables de diners en segells i material de papereria per a fornir la seua dèria epistolar.
Durant els anys posteriors a la publicació de L'origen de les espècies, Darwin explorà amb detall moltes de les seues propostes a través dels experiments que feia a sa casa i a l'hivernacle que s'havia fet construir. Però la seua correspondència bullia de preguntes i demandes de favors: a tota mena de cultivadors de plantes, jardiners, criadors de coloms, dames afeccionades a les orquídees, un etcètera.
Per descomptat, qualitativament, els més remarcables corresponents foren el geòleg londinenc Charles Lyell, el botànic (de Kew Gardens) Joseph Hooker, el botànic de Harvard Asa Gray i el zoòleg Thomas Huxley, un dels seus màxims publicistes. Per nombre, destaca el grup de cent científics alemanys amb les quals intercanviava cartes.
Que les cartes marcaren la seua vida ho prova el fet que s'assabentà que Alfred Russel Wallace havia proposat una teoria de la selecció natural, força similar a la d'ell, mercè a una carta que li envià des de l'arxipèlag malai el 1858. I per a provar davant la Societat Linneana que ell ho havia pensat abans, aportà (com no!) una carta escrita a Asa Gray mesos abans on li explicava les idees essencials sobre la selecció natural.
L'obsessió pel correu li portà a instal·lar un espill en la finestra del seu estudi que li permetia veure arribar el carter (que repartia en aquell temps dues vegades al dia!) i eixir ràpidament de la casa, malalt de curiositat per les lletres que arribaven. Convidreu amb mi que amb el correu electrònic tot s'ha fet més ràpid però seria ben difícil reconstruir les sinuositats d'un pensament al llarg dels anys com ha estat possible amb Darwin.
Fa temps vaig comparar les dèries epistolars de Darwin i Einstein amb aquell gran conreador del gènere que fou Joan Fuster, la correspondència del qual publica conjuntament la Universitat de València i Edicions 3i4 sota la direcció de l'historiador Antoni Furió.
Durant els anys posteriors a la publicació de L'origen de les espècies, Darwin explorà amb detall moltes de les seues propostes a través dels experiments que feia a sa casa i a l'hivernacle que s'havia fet construir. Però la seua correspondència bullia de preguntes i demandes de favors: a tota mena de cultivadors de plantes, jardiners, criadors de coloms, dames afeccionades a les orquídees, un etcètera.
Per descomptat, qualitativament, els més remarcables corresponents foren el geòleg londinenc Charles Lyell, el botànic (de Kew Gardens) Joseph Hooker, el botànic de Harvard Asa Gray i el zoòleg Thomas Huxley, un dels seus màxims publicistes. Per nombre, destaca el grup de cent científics alemanys amb les quals intercanviava cartes.
Que les cartes marcaren la seua vida ho prova el fet que s'assabentà que Alfred Russel Wallace havia proposat una teoria de la selecció natural, força similar a la d'ell, mercè a una carta que li envià des de l'arxipèlag malai el 1858. I per a provar davant la Societat Linneana que ell ho havia pensat abans, aportà (com no!) una carta escrita a Asa Gray mesos abans on li explicava les idees essencials sobre la selecció natural.
L'obsessió pel correu li portà a instal·lar un espill en la finestra del seu estudi que li permetia veure arribar el carter (que repartia en aquell temps dues vegades al dia!) i eixir ràpidament de la casa, malalt de curiositat per les lletres que arribaven. Convidreu amb mi que amb el correu electrònic tot s'ha fet més ràpid però seria ben difícil reconstruir les sinuositats d'un pensament al llarg dels anys com ha estat possible amb Darwin.
Fa temps vaig comparar les dèries epistolars de Darwin i Einstein amb aquell gran conreador del gènere que fou Joan Fuster, la correspondència del qual publica conjuntament la Universitat de València i Edicions 3i4 sota la direcció de l'historiador Antoni Furió.
I és important comptar amb el que trobem en un manuscrit (reconeixement d'autoria, sobretot) i que desapareix en la escriptura via electrònica.
Les cartes sí que són realment una eina meravellosa, i tant!