Voltant per ací, de vegades veus a peu de carretera llocs on
anuncien ‘breakfast all day’. Jo pensava que simplement era una altra d’aquelles
coses de la mentalitat comercial d’aquest país, on la màxima sembla ser posar a
disposició del client qualsevol cosa a qualsevol hora. Si hi ha algú disposat a
pagar per qualsevol objecte o servei, sempre hi haurà algú disposat a oferir-lo.
És tan simple (i tan bèstia) com això. I això és el que fa funcionar aquest
sistema. Amb molts pocs matisos.
Però resulta que això del breakfast all day no és només una excentricitat. Sembla que és prou habitual, en les famílies americanes, de fer un dia a la setmana breakfast for dinner. És a dir: sopen com si s’estigueren desdejunant. Amb pancakes, café, sucs, bagels, ous, bacon... Als xiquets els agrada molt, i sospite que a molts adults també. De fet, crec que reflexa prou bé la relació, complexa, que tenen els americans (los americans, que deia la llumenera) amb el menjar. La mateixa que els porta a sucar la llagosta en mantega o salsa barbacoa, o a abocar ketchup i altres salses a tot arreu.
És igual: es tracta d'alimentar-se amb qualsevol cosa que tinga un gust agradable. No té més literatura que això. Per molt que ho intenten. Supose que per això els fa tanta gràcia veure’m seure a la taula, amb estovalles, plats i coberts i tovalló. Pensen que els europeus tenim una mena de religió amb el menjar. I potser tenen raó.
Imagine que amb els horaris els deu passar igual. Un país que hereda tantes tradicions, i amb diverses franges horàries, bàsicament menja quan vol. O quan té fam. O quan pot. En tot cas, una família típica americana -amb xiquets, i, per tant, amb una certa rutina necessària-, sol tindre uns horaris bastant semblants als anglesos.
Sempre he cregut que menjar no és alimentar-se: les implicacions són diferents. Per a mi, menjar és una afició, i de les més gratificants que tinc. Anar de dinar o sopar amb bona companyia i bon menjar a la taula és espectacular, i crec que no ho canviaria per res del món. Ahí es prenen les grans decisions. Sempre al voltant d'una taula. On es va crear l'EPV?
I justament per això el dia a dia no el podem despatxar amb porexpan. Es menja a taula i en plat. Si no t'estàs alimentant.